Aquesta és a primera producció pròpia del Festival Simbiòtic en la seva quarta edició. Un festival que es referma com a primer festival d’arts escèniques «accessibles».
Aina Pociello Mas i Ana Candela Campello són les codirectores del Festival i, tal com van fer a la roda de premsa del passat dimarts, abans de començar la representació, ens presenten breument la producció ÓRDAGO A LA GRANDE.
En aquesta obra sis persones es troben dins un ascensor que per causes desconegudes queda aturat. Les seves reaccions són diverses i de mica en mica apareix l’angoixa i la por i l’absoluta convicció del fet que es tracta d’un accident i han de morir.
En els últims minuts, donen pas als seus instints més primaris i acaben la seva vida amb una orgia.
Dirigida per Arantza López i Vero Cendoya, coautores de la dramatúrgia, ens expliquen l’actitud d’aquestes sis persones davant la mort i el seu balanç dels èxits i fracassos acumulats al llarg de les seves vides.
Tota la segona part de l’acció té lloc en una sala de vetlles.
«Fer un órdago» és un envit en el qual un jugador de mus aposta el joc complet i arrisca tot el que té. Si surt bé, guanya la partida.
Qui s’atreveix a assumir el màxim risc? Qui s’atreveix a tirar un órdago?
Tal com ens comenten al col·loqui que té lloc un cop acabada la representació, el projecte ha nascut d’un encàrrec i el procés de creació ha estat col·lectiu, un procés on han participat els sis intèrprets amb i sense diversitat funcional.
Ainhoa García, Anna Morancho, Edgar Murillo, Èlia Farrero, Padi Padilla i Xavier Teixidó han realitzat una bona tasca i ens han ofert una proposta on s’ha integrat amb naturalitat el llenguatge de signes.
Molt millor la part coreografiada, on es veu la mà de les dues directores que són del món de la dansa, molt per sobre que la part parlada, on creiem segons el nostre parer, que els diàlegs estan potser mancats de força i contingut.
Una bona proposta que mostra que la integració d’actors amb i sense diversitat funcional és possible i, que tal com comenta l’Edgar Murillo, «hauria de sortir de l’aixopluc del Festival Simbiòtic per integrar-se plenament en la programació normal de qualsevol teatre, sense que fos notícia«.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ