Tothom sap que el safrà és dels ingredients més cars que hi ha actualment. Com la gran majoria dels ingredients més valuosos (carn de Kobe, bolet Matsutake, meló Yubari…) ens arriben de la part oriental del planeta. Ells podran presumir d’ingredients, però a nosaltres ens toca lluir el talent artístic. Aquestes dues bèsties del show business (Luara Mateu i Joan Grivé) estan cultivades a la nostra terra i en aquest nou espectacle juguen a casa, al Circ Cric. L’espectacle «Or roig (Brins de safrà)» és una expedició marítima a la recerca de l’ingredient secret per donar-li gust a un arròs cuinat in situ que serà devorat pels mateixos espectadors.
Luara Mateu, filla del gran conegut i estimat Tortell Poltrona, des de ben petita que ha mamat aquest estil de vida tan divertit i sacrificat a la vegada. És per això que ha crescut amb i en el circ! És evident que porta incorporat en el seu ADN la capacitat innata de trencar la quarta paret des del minut 0. Juntament amb el carisma extrem de Joan Grivé, fan que l’espectacle flueixi tranquil·lament per les aigües mogudes del sector del circ. Aquest projecte, a la vegada que ens ensenya a preparar un deliciós arròs, aconsegueix obrir-nos els ulls, deixar de banda els problemes i saber què ens ha portat fins on som amb una bona masterclass de procedència gastronòmica. La carpa petita del Circ Cric es converteix en un vaixell capitanejat per en Cricus i la parella jove més pallassa del territori. Dins d’aquest viatge, cada detall està pensat i cuidat amb atenció de cara a una tripulació que anirà sent rebuda d’una en una i asseguda a una taula personalitzada que fa encara més acollidor tot plegat. Són aquells petits detalls que marquen la diferència.
Els dos es donen la mà, es miren als ulls plens de confiança cega en l’altre i es llencen al buit. Quanta gent desitjaria tenir la sort de poder compartir hora i mitja d’espectacle amb aquesta sinceritat. Un viatge per agafar perspectiva de la vida i veure-la amb uns altres ulls. Parar la rutina, aparcar-la en doble fila si fa falta i posar els “warnings”, cuinar i xerrar sense deixar de ser tu mateix. Sona tot molt poètic i filosòfic, però per trencar aquesta dinàmica li afegeixen el show necessari per considerar la peça dins del circuit circense. Cadascun dels dos amb les seves peculiaritats: un posant el seny i l’altre embogint per moments. Com si tot li fos igual, com si la seva relació amb cada persona del públic fos intensa, des de sempre i per tota la vida. I aquestes sensacions s’aconsegueixen a ben pocs espectacles. En definitiva, ens vénen a dir que cada moment viscut de la vida és com un gra d’arròs que individualment poden ser insignificants, però col·lectivament són el plat estrella. I és que la vida va d’això, d’anar recollint grans d’arròs per a cuinar una bona paella!