Ens venia molt de gust veure com plantejarien el tema de l’òpera, per fer-lo comprensible per nanos a partir de 6 anys i a més a més fer un espectacle divertit per la seva edat; la veritat és que veient les cares dels infants, les seves reaccions i la seva participació, ens traiem el barret per felicitar sincerament als promotors d’aquesta iniciativa.
Es tracta d’un espectacle divertit i al mateix temps molt didàctic, perquè introdueix termes que en principi semblarien incomprensibles per aquesta edat i que pel que vàrem comprovar els nens van comprendre ràpidament, com la diferència entre els tons de les veus dels éssers humans…. baix, baríton, tenor, contratenor….. o mezzosoprano, soprano, contralt, fent participar els nens amb la seva veu.
A l’escenari una actriu, Gemma Martínez, que interpreta el paper d’una nena que entra en un profund son, provocat per assistir a un espectacle d’òpera, que l’interessa més aviat poc o gens, perquè en principi a ella el que li agrada són les comèdies Musicals.
Comença llavors a patir una mena de malson, en el que se li apareixen una sèrie de personatges lligats al món de l’òpera, interpretats en clau d’humor pel baríton Ulises Ordúñez, el tenor Albert Gràcia i la soprano Anna Belén Gómez (la diva), que a més d’actuar en els seus papers còmics, tipus clown, intercalen diverses àries molt conegudes, interpretades amb la seva pròpia veu en directe, i que curiosament, algunes d’elles són tatarejades amb facilitat pels nanos des de les butaques on estan asseguts.
Malgrat que en aquest espectacle, les veus sí que estan amplificades i la música és enllaunada, crec que aquí aixó és el de menys, perquè els nens no valoren pas aquests aspectes i l’únic que volen és passar-ho bé, i el que veuen i escolten des de l’escenari els atrau des del minut zero.
Els adults al·lucinem de fins a quin punt els pot atreure aquest tipus de composicions musicals; nosaltres coneixem algun cas de nens petits que escolten sovint «La Flauta Màgica» de Mozart, perquè els agrada escoltar els amors entre Papageno i Papagena, però no sospitàvem que els pugues agradar determinades àries d’òperas com Madame Butterfly, el Brindis de La Traviata de Verdi… i tantes altres…. Don Carlo, La fille du Regiment, Tosca, Il Barbiere di Siviglia, Carmen, Tosca, il Trovatore o una versió molt divertida de Turandot.
Si desitgeu llegir l’apunt sencer, només heu de clicar AQUÍ