Però no us faci vergonya, només els insensibles no s’emocionen. Aquest monòleg explicat a tres veus femenines: paraula: Iscla, dansa: Picó, música i veu: Makowski, arriba molt endins, perquè parla de coses que han passat i encara no s’han curat per culpa d’uns quants que diuen que és millor no remenar les ferides. Carmen Domingo, l’autora, dona veu a cinc dones tancades en una de tantes presons obertes després de la guerra i la Iscla ho explica magistralment recolzada per «les veus» de la ballarina i la música. Tortures, vexacions, afusellaments… Aneu-hi, però feu-ho preparats emocionalment. Portaceli l’ha dirigit extraordinàriament bé. Bravo !
http://bit.ly/1QgwLl5