Un text de William Shakespeare que hem vist representat recentment en un altra proposta escènica al Teatre Nacional de Catalunya i que també ens va agradar molt. Ara, tornem a reviure aquella història en una proposta de petit format en què s’ha buscat l’essència…. i s’han sabut sortir amb nota.
Anem al Àtic22 una mica a cegues, sense saber ben bé quina visió d’aquest text clàssic de William Shakespeare, ens oferiran…… i enshem trobat amb una proposta àgil, divertida i diferent, molt diferent del que estem acostumats.
Tot comença amb una festa per rebre els homes que han tornat sans i estalvis de la guerra. Beatriu i Hero, esplèndides Anna Bertran i Mariantònia Salas, esperen els seus amics Benedicte i Claudi, també esplèndids Eloi Gómez i Óscar Romera.
La dramatúrgia d’aquesta proposta, de la mà de Gemma Sangerman, que també la dirigeix, se centra en els embolics amorosos dels quatre personatges. Ha volgut donar més veu a les dones, transportant-les al segle XXI i les presenta com unes dones intel·ligents i agosarades i que porten les regnes de les seves vides sense estar sotmeses a la figura masculina, sigui el pare, el germà o la parella. Són dones que prenen la iniciativa.
Una posada en escena divertida amb una entrega total dels actors que també es diverteixen, i aquesta alegria ens encomana a nosaltres com espectadors.
Unes interpretacions des de l’espontaneïtat aparent d’uns gestos que de ben segur estan mil·limetrats i ajustats al màxim. Bona il·luminació i música en una escenografia quasi inexistent.
En resum, una proposta que ens ha encantat i que recomanem de totes totes.
Si desitgeu llegir la valoració original, només heu de clicar AQUÍ