Marc Chornet: Yerma
20/03/2017
“El teatre de Lorca també és poesia”

Qui no coneix l’obra “Yerma” de Federico García Lorca , un dels poetes i dramaturgs de major influència i popularitat de la literatura espanyola del segle XX.

“Yerma” (1934) juntament amb “Bodas de Sangre” i “La casa de Bernarda Alba”, formen part de l’anomenada “trilogia lorquiana”.

Va ser estrenada a Madrid l’any 1934 i protagonitzada per Margarida Xirgu, una de les actrius més admirades de Lorca.

Al 1960 “Yerma” va ser la primera obra de Lorca que es va estrenar després de la guerra civil espanyola.

Moltes són les actrius que han interpretat aquest paper, Aurora Bautista (1960), María Casares (1963), Nuria Espert (1971), Aitana Sánchez-Gijón(1998), Mercè Arànega(2005),  Silvia Marsó (2012),…

Jo n’he vist tan sols dues versions, una en dansa dirigida per Critina Hoyos en el 2005, i la que es va fer al Teatre Tívoli al 2014 amb Sílvia Marsó com a protagonista.

Penso que després de veure la Yerma que s’està representant al Teatre Akadèmia , hi caldrà afegir un altre nom a la llarga llista d’actrius que l’han representat. Alba José , una jova actriu recentment llicenciada en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona, que n’estic del tot convençuda que, a partir d’ara, en sentirem molt a parlar d’ella. El que fa aquesta noia és realment increïble. És impressionant com aconsegueix transformar gradualment el seu personatge, traspassant totes les seves emocions més enllà de l’escenari. Malauradament no puc dir el mateix de Martí Salvat en el paper de Juan, que tot i que ha estat correcte en la seva interpretació, no m’ha acabat de convèncer, tot al contrari d’un excepcional Xavi Torra que se’l veu molt còmoda i natural en el seu paper de Víctor.

 

La “Yerma” que podeu  veure al Teatre Akadèmia és una adaptació de Marc Chonet i Anna Maria Ricart , dirigida pel mateix Marc Chonet .

Tot i que ens presenten una posada escènica  contemporània, han respectat el seu text original incloent els poemes i cançons.

Laura Clos “Closca” ha apostat per una escenografia minimalista, visualment poètica i plena de metàfores i símbols lorquians. També ha tingut en compte que el teatre visual de Lorca és igual d’important que el lingüístic. Un llit, la terra i els ceps són els tres elements principals de l’escenografia.

La il·luminació de David Bofarull és també una part molt important dins l’escenografia.

 

L’obra està ambientada en un poble d’Andalusia, i ens narra la història d’una camperola de nom Yerma, que està frustrada per no poder engendrar fills amb el seu home, Juan.

En el personatge de Yerma podem veure el rol que tenien les dones de principis del segle XX, condemnades a les labors domèstiques i a la maternitat, dins de la estructura familiar. El matrimoni era una elecció paterna i era, per a les dones, la manera natural de trobar el seu lloc en la societat. Tenir fills era la seva funció vital.

“ y las mujeres no tenemos más que esta de la cría y el cuido de la cría”

“El deber de las mujeres es tener hijos a los que poder cuidar; como el de los hombres: trabajar y alimentar a sus familias…”

 

Yerma parla de desitjos, de cobdícia, de manipulació, de frustració, de masclisme, d’infidelitat, de poder, de culpa, d’incomunicació.

Yerma parla dels conflictes entre la gent que vol avançar i de la societat conservadora que vol seguir mantenint les arrels.

Yerma parla de la necessitat d’estimar.

Penso que el principal problema de Yerma no és el de no poder engendrar fills, sinó el fet de no poder desenvolupar-se com a ésser humà.

Vista amb ulls del segle XXI, Yerma és un crit contra la injustícia i la intolerància, i la reivindicació dels drets humans i socials.

 

Totalment recomanable.

 

Todo lo que necesitas para ir al teatro

Marc Chornet: Yerma

Marc Chornet: Yerma

Marc Chornet i Projecte Ingenu porten a escena la tragedia amorosa Yerma, de Federico García Lorca.

SINOPSIS

La relación entre Yerma y su marido se va pudriendo paulatinamente porque, a pesar de desearlo con deleite, ella no consigue quedarse embarazada. La vida pasa y la tristeza se apodera de Yerma: la nostalgia de un posible amor de adolescencia que nunca acaece, el desencanto de las amistades que se alejan por los hijos, la pérdida de la juventud y el hogar conyugal que se convierte en una auténtica cárcel. Un retrato crudo de los niveles más privados de nuestra sociedad donde ocurren las tragedias más reales, la tragedia íntima de Yerma, la tragedia de no poder despegarse del propio cuerpo. Una puesta en escena contemporánea, que reflexiona sobre la fecundidad de nuestros tiempos.

Fotos
Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • Profe Enmascarado
    12345

    Os dejamos la crónica de la obra que vimos en el Teatro Kamikaze. Saludos

    https://principiosdeinduccionblog.wordpress.com/2018/09/12/yerma-lorca-de-andar-por-casa/

    12/09/2018
  • Betty Enguix Silvestre
    Betty Enguix Silvestre
    12345

    Una vegada més em rendisc als peus de la feina d’aquesta companyia amb aquest director i aquesta escenògrafa. Quan representem clàssics podriem caure en fer una posada en escena fidel 100% al que l’obra ens sugereix com espais i personatges, o podem optar per anar més enllà i innovar. Quan innovem en els clàssics es corre un gran risc però per projectes així, val la pena arriscar! Es respecta el text de l’època, cosa que no impedeix que apareguen elements contemporanis sense ser estridents ni molestar, més bé al contrari, aportant riquesa i originalitat. El més destacat per a mi una vegada més és la posada en escena, el joc amb els elements que hi ha per transmetre’ns i dir-nos coses més enllà de les paraules. La poètica i l’estètica dels elements escenogràfics, i el seu protagonisme en la història estimulant la nostra vista i oïda, és una gran part de l’espectacle. La presència de les veus i els ritmes en directe una vegada més, molt encertats. Quin serà el següent projecte?

    14/04/2017
  • ignasi tomás lopez-doriga
    ignasi tomás lopez-doriga
    12345

    https://culturayalgomas.wordpress.com/2017/03/25/yermaen-el-akademia-la-riqueza-de-lo-simbolico/

    25/03/2017
  • Hebert
    Hebert
    12345

    Muchas ganas de la YERMA de Projecte Ingenu, aumentadas, si cabe, tras el “tast” en la Laie.
    Yerma ofrece muchas lecturas como se vio en el coloquio postfunción, tan “erudito” que callé la mía: no creo que sea un reflejo de la sociedad opresiva de la época, ni que el deseo que la consume sea ser madre; su obsesión es tener un hijo con su marido, que no es lo mismo. Es un “deber” asfixiante autoimpuesto.
    Al tema: el texto íntegro, escenografía simbólica (la tierra fértil, la cama, lástima del váter) que junto con la iluminación, engrandecen un escenario pequeño.
    Ansiaba la Yerma de Alba José (debilidad interpretativa mía). Evita el dramatismo fácil y exagerado, su Yerma tiene la determinación y serenidad -sí-, de saber que las cosas son como ella cree, no entiende que los demás no lo vean y la verdad, me identifiqué con ella.
    No estaba tan seguro (yo pecador, me confieso) del Juan de Martí Salvat por demasiado joven; en absoluto, un señor de campo, sencillo que no simple, ambicioso sin avaricia, corroído por el qué dirán.
    Qué no me llenó: algún intento de comicidad, la juerga con las amigas, móviles incluidos (yo es que soy clasicón), no esperaba un inicio tan de pareja alegre y me hubiese gustado un puntito más de pasión o entrañas.
    Cierto que esperaba una experiencia mágica y no llegué a tanto, pero con el pasar de los días tengo ganas de repetir.

    15/03/2017
  • Mr. Buyère
    Mr. Buyère
    12345

    Una decepció molt gran. Una sense sentit que acaba amb uns actors desconeguts, forçats i patint. Un text meravellós poc treballat des de la direcció que fa que, en moltes ocasions, uns actors joves no sàpiguen el que “exactament” estan dient. Una posada en escena amb masses floritures i desubicada en el temps, no sabem si el director vol jugar amb modernitzar el clàssic de Lorca perque al final es queda molt a mitges. Una autèntica llàstima d’espectàcle…

    06/03/2017
Artículos relacionados
Yerma, la nostra contemporània

Yerma, la nostra contemporània

1 Març 2017

Després de versionar amb èxit dos Shakespeare (Hamlet i Romeu i Julieta) i portar a escena una de les obres més difícils de Caryl Churchill (Top Grils), el Projecte Ingenu s’endinsa en l’univers lorquià. Marc Chornet dirigeix Yerma al Teatre Akadèmia en una versió contemporània que vol constatar-ne la vigència i que esdevingui un mirall del nostre temps. Alba José encarna la jove protagonista, una dona que es va curcant paulatinament perquè, malgrat desitjar-ho amb delit, no aconsegueix quedar-se embarassada.

Hay que ser usuario de Teatre Barcelona
¡Únete, es gratuito! Ya somos más de 80.000

¿Ya estás registrado?

He olvidado la contraseña

Crear usuario

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.