Una vegada més em rendisc als peus de la feina d’aquesta companyia amb aquest director i aquesta escenògrafa. Quan representem clàssics podriem caure en fer una posada en escena fidel 100% al que l’obra ens sugereix com espais i personatges, o podem optar per anar més enllà i innovar. Quan innovem en els clàssics es corre un gran risc però per projectes així, val la pena arriscar! Es respecta el text de l’època, cosa que no impedeix que apareguen elements contemporanis sense ser estridents ni molestar, més bé al contrari, aportant riquesa i originalitat. El més destacat per a mi una vegada més és la posada en escena, el joc amb els elements que hi ha per transmetre’ns i dir-nos coses més enllà de les paraules. La poètica i l’estètica dels elements escenogràfics, i el seu protagonisme en la història estimulant la nostra vista i oïda, és una gran part de l’espectacle. La presència de les veus i els ritmes en directe una vegada més, molt encertats. Quin serà el següent projecte?
¡Enlace copiado!