Després de la seva estrena al Teatro Palacio Valdés d’Avilés i posteriorment al
Teatro Bellas Artes de Madrid, arriba a Barcelona, Malditos tacones, una tragèdia contemporània del periodista i dramaturg José Ignacio Amestoy.
Curt Allen i Leticia Gañán han apostat per una posada en escena minimalista i a l’hora funcional. La il.luminació dissenyada per José Manuel Guerra aconsegueix ressaltar les emocions de les protagonistes.
L’actriu i directora teatral Magüi Mira dirigeix a les actrius Luisa Martín, la inoblidable Juani de la sèrie Médico de família, i a l’Olivia Molina, filla de l’actriu Ángela Molina i neta del cantant Antonio Molina.
Aquestes dues actrius interpreten a Victoria Burton, una gran empresària i a María García, una advocada de gran prestigi, defensora dels drets de la dona i contra la corrupció. Dues dones molt semblants i alhora molt diferents. Dues dones fortes, lluitadores, empoderades, amb un lligam que anirem descobrint a mesura que transcorre la història. Una història que amaga un passat fosc, dolorós, ple de mentides i veritats ocultes.
Dues visions del món a través de dues dones del tot diferents. Mentre una busca la veritat, l’altra intenta ocultar-la, tot i que en el moment que és desvetllada es traurà un gran pes que ha ocultat de fa anys.
Les anem descobrint pel que diuen, per com ho diuen i pel que no diuen.
Són dues dones que calcen sabates de taló. Uns talons, que simbolitzen les contradiccions que viuen constantment les dones i les expectatives que s’espera d’elles.
Mentre l’empresària no es treu les sabates durant tota la representació, l’advocada s’allibera d’elles; una escena si més no d’una gran simbologia, de la mateixa manera que el títol de l’obra.
Malditos tacones parla de la violència de gènere, de conflictes familiars, del patriarcat, de l’abús de poder. És una obra que ens convida a reflexionar sobre la justícia, el poder i la igualtat.
És una obra plena de silencis i frases curtes. És un estira-i-arronsa. Hi ha emoció, ràbia i enfrontament.
Haig de dir que, l’argument de l’obra m’ha semblat molt interessant, però malauradament no he acabat de connectar amb les interpretacions.