De vegades no calen paraules per poder entendre quin missatge hi ha al darrera d’algunes imatges.
Stefano Ricci i Gianni Forte, que formen la companyia Rice-Forte, ens presenten una proposta teatral, que alguns han qualificat de post-pop. És un teatre que utilitza una manera de comunicar més directe, realista i provocativa.
Com espectadora hi ha escenes que costen de veure per la seva duresa, però crec que és una manera de fer reaccionar a la gent.
La gent sembla que ens hem tornat insensibles davant les notícies que ens parlen de les desgracies que succeeixen arreu del món, Rice-Forte ens ho presenten sense embuts, amb la cruesa natural de la realitat, destruint la idea de l’amor etern, la perfecció humana, la família feliç i la d’un món perfecte.
Els contes no existeixen…, és evident que tampoc existeix el príncep blau, ni les princeses, ni els palaus, ni el “colorín colorado este cuento se ha acabado”.
A “Macadamia Nut Brittle”, Rice-Forte ens mostra escenes duríssimes com la del maltractament ( on una dona maltractada i humiliada, encara hi veu amor a la seva relació), la perversitat i vexacions sexuals, la homofòbia. Duríssima l’escena del conill arrancant-li la pell ( una denuncia davant la crueltat i falta d’ètica de la utilització de les pells d’animals).
En altres escenes se’ns mostra una societat on les relacions són impersonals ( sexe per internet, amistats irreals en les xarxes,… ), la falsedat de les religions, la fredor de les persones davant d’un accident, la necessitat de gravar-ho tot.
Proposta molt dura, però del tot necessària per fer-nos reaccionar.
Felicitats a tots quatre actors !!!