Nosaltres intentem triar el gra de la palla d’aquesta proposta molt visual, que en el seu temps potser va ser molt arriscada, però que almenys per nosaltres ara no la trobem pas gens radical, si no és que es mostren uns quants culs i cigales…. però això avui en dia de trencador no té res. Ens agraden algunes escenes per la vistositat de la seva posada en escena, però ens sobren totalment acudits i diàlegs que els trobem força barruers, malgrat que els actors estan representant a un grup d’adolescents, i en aquesta edat el sexe es veu d’una altra manera.
Ja quan entrem a la Sala tres actors estan fent gestos com si es tractessin d’hostesses d’un avió i repetitivament ens indiquen el que hauríem de fer per començar aquest «viatge»….. cinturó de seguretat… mascareta d’oxigen, sortides d’emergència…. en apagar les llums s’afegeix una noia i comencen a xerrar entre tots quatre…. mengen gelats i es posen sense mes que a follar sense massa to no so ni preàmbuls…. bé el que hem fet o intentar fer a aquesta edat.
Després apareix un enorme conill i li tallen les potes i li treuen la pell…. una denúncia contra el maltractament dels animals? Potser si… a mi no m’ho ha semblat. En cap cas és una obra que tracti de l’homofòbia, com he llegit en alguna crítica…. crec més aviat tot el contrari, perquè intenta normalitzar l’homosexualitat i en aquest aspecte considera que l’home pot gaudir del sexe amb persones del mateix sexe o del sexe contrari. L’homofòbia la tractarà en la següent obra, STILL LIFE.
El que si hem vist, és una denúncia a la submissió o inclús al maltractament de la dona en l’aspecte sexual, ja que gairebé la compara amb un objecte a utilitzar quan a l’home li plagui. Es parla del sexe sense amor, per pur plaer o per avorriment…. però sobretot ens parla de la infidelitat de l’ésser humà en aquest aspecte, a la recerca exclusiva del plaer.
Visualment ens ha agradat, però no hem entès tots els missatges que ens volien fer arribar i sobretot algunes escenes les hem trobat repetitives i fins i tot avorrides. Les converses entre els adolescents parlant de les xarxes socials, de qui la té més gran, dels «polvos» o «enculades» que cada un pot arribar a fer, de la facilitat de tenir sexe a partir de les aplicacions dels telèfons mòbils, les hem trobat allunyades de tota realitat i fins i tot antiquades i carrinclones.
La veritat és que esperàvem molt més d’aquesta proposta, ja que no podem dir que ens ha acabat d’agradar, malgrat que en algun moment visualment com a mínim és atractiu, com l’escena de les magdalenes.
Si desitgeu llegir l’apunt original, només heu de clicar AQUÍ