Dins la novena edició del festival Dansa Metropolitana 2026 i per celebrar el seu trentè aniversari, la companyia Roberto G. Alonso recupera una de les peces clau del seu repertori, Lulú, primera nit.
Lulú, primera nit es va estrenar l’any 2000, i vint-i-sis anys després continua sent un espectacle sorprenentment meravellós.
La reestrena manté l’escenografia original dissenyada per Paco Azorín.
El disseny de so original, creat per Josep Maria Portavella, en aquesta ocasió va a càrrec del músic electrònic britànic Sammy Metcalfe, de la companyia de teatre experimental Sleepwalk Collective.
El disseny d’il·luminació va a càrrec de Daniel Gener (tècnic d’il·luminació de la Sala Versus Glòries).
Sota la direcció de Roberto G Alonso, uns ballarins d’infart, Alba Fernández Giménez, Fer Cencillo, Laura Gutiérrez i Marc Lapuerta són els protagonistes d’aquesta peça. Quina manera de transmetre!
Brutals!
Roberto G Alonso pren com a referent i font d’inspiració Lulú, un personatge creat a finals dels dinou per Wedekind, un dels dramaturgs alemanys més influents de l’art contemporani.
Lulú, primera nit és un espectacle que fusiona dansa, moviment i teatre físic.
Un espectacle hipnòtic, atractiu, poètic, atrevit, sensual i enigmàtic que deixa de banda tots els tabús i prejudicis que la societat amaga pel que fa al desig sexual, la passió i l’erotisme.
Lulú és una dona misteriosa, sensual, apassionada, lliura de prejudicis; una dona que es mou a través el desig i el plaer, la perdició de tots els homes. Ella és desig i passió. No hi ha barreres davant els seus desitjos. És el plaer i gaudir del sexe obertament, sense prejudicis. El sadisme, la brutalitat i el lesbianisme són els camins que segueix per explorar els seus desitjos més íntims.
Lulú primera nit m’ha semblat un espectacle meravellós. Visualment i tècnicament.
La música, les coreografies, la il·luminació, la posada en escena… una autèntica meravella!
Absolutament recomanable!