Los niños oscuros de Morelia

7/01/2019

Dos nens, una maleta i una banyera

Divendres (4 de gener) s’estrenà Los niños oscuros de Morelia, una obra de la companyia Nigredo que ens explica l’aventura de dos adolescents en un vaixell ple de nens exiliats de la Guerra Civil Espanyola que navega cap a la ciutat de Morelia, Mèxic. A partir de diferents jocs, volen evadir-se de tot els que els està succeint.

Amb uns jocs perillosos i d’evasió dels protagonistes, els nens d’una República perdura i oblidada, intenten sobreviure el dia a dia en què s’enfronten. A poc a poc, amb petittes apostes podem veure la transició, la corrupció, altractaments i les històries dels perdedors.

Elena Fortuny, que debuta amb aquesta proposta, ens mostra els dos protagonistes (Rodrigo Garcia i Lluis Marquès) a escena en tot moment. Dos nens que ens parlen en primera persona i que segons quins jocs o répliques que ens diuen, van alternant els nous personatges més grans o petits.

Tenim en escena dos objectes estratégics i a la vegada amb molta força que apareixen en tot moment. La maleta, plena de records del passat i és el preu del passatge d’aquest viatge que ens descriu. I una banyera, on podem veure que amb la imaginació dels nens anem caminant amb diferents estris segons el joc que anem jugant. Una banyera que actua com a un taüt, un vaixell, una petita capella i fins i tot com a una banyera. S’ha de dir que la imaginació, és un personatge més en aquesta obra.

Un apunt, tot i el treball per estrenar l’obra i arribar a Barcelona; aquest text ha tingut diferents adaptacions a Colòmbia, Xile, Turquia i Grècia.


Todo lo que necesitas para ir al teatro

Los niños oscuros de Morelia

Los niños oscuros de Morelia

Los niños oscuros de Morelia es una pieza de la compañía Nigredo. Dos adolescentes se evaden con juegos fantasiosos y mortales en un barco lleno de niños exiliados de la Guerra Civil Española que navega hacia la ciudad de Morelia, México.

Sinopsis

Durante la Guerra Civil Española, en un barco lleno de niños exiliados que navega hacia la ciudad de Morelia, México, dos adolescentes celebran juegos mortales para intentar evadirse del contexto a través del fantasioso y macabro mundo que han creado entre los dos.

En los juegos, surge la terrible cotidianidad de la vida de los 454 niños del barco, así como, a través de un oscuro mecanismo, la premonición de lo que les espera: malos tratos, las cartas de los padres arrepentidos, las historias de las víctimas del director del internado, un hispanófilo que odiaba la República.

Durante estos juegos, poco a poco, las verdaderas necesidades e intenciones de los dos chicos reclaman su espacio.

Vídeo

Fotos

Los niños oscuros de MoreliaLos niños oscuros de MoreliaLos niños oscuros de Morelia

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • elvira franch
    12345

    «Los niños oscuros de Moreila» d’Albert Tola, al Teatre Tantarantana a càrrec de la Cia Nigredo, dirigida per Elena Fortuny i interpretada per Rodrigo García Olza i Lluís Marquès que alterna tres representacions amb Marc Pujol. Aquest últim és qui la va estrenar a Madrid tenint un considerable èxit.
    Una obra que ens parla de 456 infants i adolescents, la majoria fills de republicans, que des de Barcelona van ser enviats a Mèxic durant la guerra civil espanyola. Els seus pares mal informats i moltes vegades quasi obligats van haver de deixar els seus fills amb la promesa que un cop acabada la guerra tornarien amb ells. Res d’això es va complir i els infants van patir les penalitats de passar un llarg viatge, passant gana, maltractaments i abusos; i una vegada a Moreila van ser portats a un orfenat a on molts d’ells van morir de malalties contagioses, de gana i de la repressió que el franquisme, malgrat estar molt lluny, es projectava cap a ells.
    La proposta ens posa en la pell de dos nois, de molt diferents estatus, que es troben en aquest amarg viatge. Per suportar la soledat i totes les penalitats i adversitats, s’inventen jocs fantasiosos, algunes vegades tornen a reviure escenes viscudes anteriorment, unes d’altres són fantasies macabres o jocs premonitoris del que ben segur passaran.
    En l’escenari hi trobem una banyera que serveix per imaginar-nos el gran vaixell i també serà el lloc per trobar-se els protagonistes per jugar a mil coses i inventar-se mil situacions. Una maleta ens recorda el llarg viatge però també tots els records i totes les vivències que aquests nens porten damunt seu. I al fons una porta que és un mirall, una porta que pot ser la profunditat del mar o la porta cap a noves esperances o frustracions.
    No és casualitat que les escenes passin en un viatge en vaixell entre dos continents, ja que l’autor ens vol fer reflexionar metafòricament sobre els dos bàndols de la guerra espanyola: la republicana i la franquista i fins i tot vol fer reconsiderar les conseqüències d’aquella guerra que actualment encara viuen moltes famílies i la societat en general.
    Unes molt bones actuacions i un argument colpidor, que està tractat amb moments d’humor i d’altres més dramàtics però sense sentimentalismes, sinó com el joc que els mateixos nens s’inventen i que moltes vegades forçosament han de jugar a la vida real. Els acompanyen sons i cançons d’una època i unes situacions que no hauríem d’oblidar.

    20/01/2019

Artículos relacionados