The 39 Steps (Los 39 escalones) és en el seu origen una novel·la d’aventures de l’escriptor escocès John Buchan. Escrita en 1915 no es va popularitzar fins que va ser adaptada al cinema en 1935, en la versió dirigida per Alfred Hitchock.
L’any 2005 es va estrenar al WEST END de Londres aquesta adaptació a comèdia teatral de Patrick Barlow. Premiada en els Tony Awards de Broadway i els Premis Olivier d’Anglaterra.
Aquesta comèdia, en versió catalana, es va poder veure l’any 2011 al Club Capitol coproduïda, dirigida, interpretada i versionada per Abel Folk.
Quatre actors recreen més de 100 personatges i van adaptant l’escenografia a les diferents localitzacions on tenen lloc les aventures del nostre protagonista Richard Hannay, magníficament interpretat per Javier Arroyo «Jota» a qui nosaltres hem vist treballar a “Sugar” o a la “Nit de musicals: Swing Broadway”.
Carreres en un tren, caigudes des d’un pont, fugides des de finestres i caminades entre ovelles per l’erm són algunes de les situacions recreades sobre l’escenari.
Richard Hannay és un solter canadenc de 39 anys, que es veu involucrat en una trama d’espionatge, arran d’un assassinat que es comet al seu apartament al Londres de 1935. A partir d’aquest moment, comença una trepidant comèdia de persecució, en la qual Hannay intentarà demostrar la seva innocència i desbaratar un pla secret que pot provocar una nova Guerra Mundial.
Les interpretacions dels quatre actors ens han deixat literalment bocabadats, ja que tan sols amb unes perruques i elements de vestuari es transformen en un altre personatge sense transició de cap mena. Les veus, la gestualitat o la dentadura postissa ens fa veure policies, delinqüents, caps d’estació, grangers, repartidors de llet o viatgers del tren. Amb una precisió de rellotgeria, la direcció de Pau Doz ens fa riure de valent en una successió de gags que conformen la persecució del protagonista per les terres d’Escòcia a la recerca de la trama dels 39 esglaons.
Un disseny escenogràfic del mateix Pau Doz, un magnífic disseny de so de Cesc Mojica i una excel·lent ambientació sonora de Rubén García i Bernat Hernández acompanyen en tot moment a Javier Arroyo, Marta Tomasa (alterna amb Laura Olivella), Rubén Yuste i Xavi Duch que conformen una extraordinària parella còmica i que hem vist treballar en nombroses propostes.
Una farsa de la pel·lícula de Hitchcok representada a un ritme frenètic que sembla una transposició del cinema a l’escenari amb picades d’ullet a altres pel·lícules del rei del suspens. Una representació clàssica de la fugida desesperada d’un home que acusat falsament ha de demostrar la seva innocència i per fer-ho hi ha de capturar al culpable.
Una extraordinària proposta que ens ha captivat i ens ha fet riure de valent.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ