Parlar de depressió mai és fàcil i encara menys si les protagonistes són tres dones d’una mateixa família que busquen el seu lloc en el món a marxes forçades.
Lucia Calamaro, l’autora d’aquest fantàstic text, ens parla de temes com la mort o la maternitat per a donar a conèixer les angoixes i emocions de l’àvia, la mare i la filla i el seu mode de suportar la seva existència.
L’entorn senzillament blanc amb tocs de color en la part alta, escenifica una casa en la qual la nevera, la rentadora i la pica juguen un paper important per a donar pas a les diferents parts de l’obra.
Dividida en tres actes, les actuacions d’Alicia González Laá, Queralt Casasayas i Annabel Totusaus són sublims tant en el vessant tràgic com en la irònica, perquè no sols juguen amb les paraules sinó que atreuen pels seus gestos, mirades i accions. El públic empatitzar en la part més dura de l’obra i també ho fa amb alguna rialla en els moments més còmics.
Una obra per a reflexionar i riure’s, per a empatitzar amb el boig vaivé de l’existència humana i amb les, tantes vegades complexes, relacions familiars.