“Nàufrags” ha estat el tercer espectacle que hem vist dins del cicle de creació escènica Oh! Poètiques de la il.lusió que s’ha fet al Mercat de les Flors. Moviment, paraules, objectes i música que es barregen per oferir-nos propostes d’autor properes al teatre d’objectes.
Mitja hora abans de la funció, vam poder assistir a una sessió d’introducció a l’espectacle. Sempre és interessant que t’expliquin detalls que possiblement passen moltes vegades desapercebuts, com saber que tot el material utilitzat en l’escenografia passa per les mans d’en Lluís Danès (li agrada tenir ple coneixement de la matèria prima que s’utilitza), que és un home poc convencional, o que utilitza la poesia per poder explicar la crua realitat.
A “Nàufrags” en Lluís Danés combina el teatre visual amb la música. Titelles i objectes comparteixen escenari amb la música de Xavi Lloses (al piano), la veu en directe de la Vicky de Clascà ( cantant de Bikimel) , que també toca el piano i interpreta cançons del poeta Josep Pedrals, i la veu en off de Dídac Rocher recitant alguns poemes de Míriam Cano. Diuen que Bikimel quan canta busca transformar l’estat de l’ànima, veritablement la seva veu em va seduir des del primer instant. L’escenografia que ens presenta en Lluís Danés és espectacular.
La música tot i que ens diuen que és secundària, hi és present durant tot l’espectacle , fins hi tot m’atreveixo a dir , que és un element del tot imprescindible per poder arribar a transmetre tota aquella bellesa poètica que ens arriba als espectadors . Per mi va ser una de les coses que més em va agradar.
Els nàufrags, protagonistes principals del relat, són titelles creats expressament per l’ocasió per en Martí Doy . Dora Cantero i Anna Marín són les encarregades de manipular-les.
Dons tot i que individualment m’ha semblat tot fantàstic, em sap greu dir que el resultat final no m’ha acabat de convèncer , l’he trobat bastant fluixeta i desigual. El més trist de tot …és que els titelles no m’ha arribat a transmetre .