Quan es va estrenar per primera vegada a La Villarroel, no hi vaig poder anar; les entrades es van exhaurir en un no res. Però per sort la vaig poder anar a veure al teatre d’Argentona, on va fer bolo. Em vaig comprar el llibre. I l’he tornat a veure aquesta setmana al teatre La Villarroel on torna a fer temporada. Crec que amb això us ho dic tot. L’illa deserta és una obra que no us podeu perdre per res del món.
L’illa deserta és la història d’Ella i d’Ell.
El punt de partida és el de dues persones atrapades en un ascensor espatllat. El destí, una decisió o un malentès pot canviar-ho tot. Un número de telèfon erroni o una la pilota de tenis que toca la xarxa abans que puguem veure a quina banda i cau, pot canviar-ho tot.
El text de Marc Artigau és sensacional. A més a més, és ell mateix qui dirigeix l’obra.
La Maria Rodríguez i l’Isak Férriz, que substitueix al Miki Esparbé, ho fan genial.
L’illa deserta desperta en l’espectador moltes emocions. És un text que parla de la vida, amb les seves alegries i tristeses.
És una comèdia trista. Hi ha moments molt divertits, tendres, que ens fan riure, i d’altres molt tristos que ens fan emocionar, fins i tot plorar.
És una obra que parla del que va ser i de les possibles altres possibilitats del que podia haver estat. És un passeig per la vida i les infinites possibilitats de viure-la.
L’atzar, el destí és qui decideix. I si… Què hagués passat si en comptes de… o si no hi hagués… o pot ser…
Com diu l’autor d’aquesta obra «L’illa deserta és el ventall de tantes possibilitats, perquè només ens queda això. Només ens queda el misteri d’allò que hagués pogut ser, d’allò que ja no serà mai».Com diu Ell, el protagonista de l’obra, No ho sabrem mai.
L’illa deserta és una obra que et fa reflexionar moltíssim. Et fa reflexionar sobre nosaltres mateixos, sobre la nostra vida, les nostres decisions, en tot allò que hauria pogut ser, en tot el que hem viscut fins ara, en les possibles contrarietats de la vida. L’atzar, el destí, la casualitat. També parla de la quantitat d’oportunitats que tenim de ser feliços.
A L’illa deserta hi surten molts temes, la felicitat, la infelicitat, les relacions de parella, la maternitat, l’amor, la soledat, la vellesa, la mort.
Ell: De el que has viscut, què t’enduries a una illa deserta?
Jo: Què m’enduria a una illa deserta? Tenir el cap clar fins l’últim instant, i poder recordar totes les meves vivències.
No us la perdeu!