Todo lo que necesitas para ir al teatro

L'hostalera: Una autèntica festa, en una locanda Fiorentina. BRUTAL !!!

L’hostalera
22/01/2017

Vam quedar absolutament sorpresos en travessar la porta de la Biblioteca. A fora, pluja i fred, a dins la caloreta d’una locanda italiana. Les grades han desaparegut i tot el local està ple de taules numerades amb les tovalles a quadres vermells i blancs. Estem situats a la taula núm. 1, just davant de l’escenari. A la taula, plats, gots, forquilles, aigua i vi.

Mirandolina (extraordinària Laura Aubert) porta l’hostal que va heretar del seu pare, és una dona de caràcter de qui tots els hostes s’enamoren, ella és alegre i enginyosa i domina com ningú l’art de fingir i vol acontentar tothom. Molts dels hostes que hi arriben s’hi estan més temps del que esperaven i això és bo pel seu negoci.

Dos hostes es disputen els favors de Mirandolina, el marquès de Forlipopoli, amanerat i de parla castellana, escurat i garrepa. Un paper que ha interpretat a la perfecció Javier Beltrán, i que ens ha provocat, potser, les riallades més grans de tota la nit.

El compte d’Albafiorita és el contrapunt, un empresari d’èxit que no té cap problema en gastar diners en propines i en cars regals a l’hostalera que els accepta per no ofendre’l. Marc Rodríguez ha estat un gran compte.

Els dos personatges representen dos estereotips de la burgesia veneciana de l’època, l’un, el marquès, que només pot oferir la protecció associada al seu títol nobiliari però que no té diners, i l’altre que ha fet diners amb els negocis i ha pogut comprar el títol de compte que li permet accedir a la noblesa, convençut de què els diners ho poden comprar tot.

Un altre hoste, seriós i solitari, un intel·lectual autosuficient i una mica superb, que no vol saber res de les dones en general ni de la Mirandolina en particular. David Verdaguer és Ripafratta i ens ha obsequiat amb una interpretació magnífica del seu personatge. Es converteix en un repte per a Mirandolina que decideix seduir-lo i enamorar-lo.

S’inicia un joc de seduccions i de resistències, una veritable guerra de sexes que malgrat ser un text del 1751 continua sent vigent a dia d’avui. Un combat entre racionalitat i sentiments, una lluita entre el que racionalment volem i el que racionalment hauríem de fer.

Completen el repartiment Júlia Barceló i Alba Pujol que interpreten dues actrius que han vingut d’avançat de la resta de la companyia, en Jordi Oriol, el fidel Fabrizzio, cambrer de la hosteria, enamorat de la seva ama i que espera pacientment casar-se amb ella com era el desig del seu pare i Arnau Vallvé que s’encarrega de la direcció musical.

És la primera vegada que Pau Carrió dirigeix una comèdia i tenia molt clar que aquesta obra és coral i que el text de Goldoni no emfatitza en un únic model d’amor, sinó que fa que cada personatge el visqui d’una manera diferent. Un text clàssic que continua la línia de Teatre d’Art que la Perla 29 ha anat fent i una jove companyia de set actors, joves i amb ganes.

La sorpresa més gran d’aquesta proposta són els macarrons, els riggatoni amb ragú vegetal que se serveixen a la mitja part i que mengem mentre els membres de la companyia toquen música dels anys 60 en directe. Uns macarrons que vénen directament del Restaurant Gat Blau i que estan boníssims. La música ha estat present també en altres moments de la representació i forma part del final de l’obra.

Tot plegat ha estat una festa de la que hem sortit molt contents. Una posada en escena mil·limetrada, una escenografia que surt del mateix escenari i abasta tota la sala i unes interpretacions absolutament magnifiques on tots tenen el seu espai i on el «bon rotllo» és evident i acaba impregnant-nos d’una alegria realment encomanadissa.

Un imperdible d’aquesta temporada.

Si desitgeu llegir l’apunt original sencer, nomès heu de clicar AQUÍ

← Volver a L'hostalera