“Només sóc un altre home, Déu meu, un altre home temorós de perdre de vista aquestes oliveres.” Jesús a l’hort de les oliveres (Mc, 14, 34-36)
Primer de tot m’agradaria felicitar en Xavier Albertí per que penso que ha estat una gran sorpresa i un bon encert portar una obra contemporània al TNC.
“L’hort de les oliveres” és un text escrit per Narcís Comadira ple d’ironia; una barreja de comèdia i tragèdia en forma d’ opereta. Una gran metàfora que ens fa reflexionar sobre la situació del nostre país i de la nostra identitat. Ens parla de la salvació de la nostra pàtria, de l’economia i de la llengua; ho fa en forma de Passió contemporània i una barreja teatral entre Shakespeare i Txèkhov, això si, posats en l’entorn actual de Catalunya.
És una obra plena de simbolismes evangèlics, com la reunió familiar que és el vespre de Dijous Sant, la por de perdre de vista l’hort de les oliveres, el capellà que vol estar a tot arreu i toca totes “les tecles” (simbolitzat per un piano, un teclat i un orgue),la nuesa del noi ple de sang, la mare amb el fill mort (La Pietat), la taula presentada com la composició del Sant Sopar i el be per sopar (Agnus Dei), o quan diu que ell també és jueu,…
El tema principal és al voltant de l’herència d’una finca, una masia envoltada d’horts d’oliveres. L’hereu pensa que el seu pare li ha deixat la finca i l’hort perquè ho preservi i no les vengui , la resta tenen altres interessos. La pressió és tanta, que al final el noi pren una dura decisió.
L’escenografia m’ha agradat moltíssim; en aquesta ocasió s’ha construït un escenari fora de la caixa escènica, eliminant les set primeres files d’espectadors, apropant-nos a la representació, aconseguint una proximitat entre actor i espectador que sempre ens agrada molt i és més efectiu. Espectacular la original banyera plena de sang de Jean-Louis David, la composició del Sant Sopar, les Oliveres que apareixen al fons de l’escenari o el quadre de la roba d’un color vermell intens.
Tots els actors Mercè Aránega, Rubén de Eguia, Oriol Genís, Carles Canut i Mont Plans han estat genials i vocalment ho han brodat. El tenor i actor Antoni Comes, reconegut intèrpret de música contemporània, ens ha deixat bocabadats amb la seva veu extraordinària i l’hem pogut sentir interpretant al piano, orgue o teclat, la sardana “Sol ixent” de Eduard Toldrà amb Oriol Genís (el personatge del poeta Narcís Cordelira) al tamborí i tots els actors cantant, “La pasión según San Mateo” de Bach,”Il Mondo” de Jimmy Fontana ,”Parigi” de Paolo Conte o “My heart’s in the highlands” de Arvo Pärt.
Com diu Narcís Cordelira autor i narrador de l’obra al final: “Una pàtria és una llengua” i el notari del poble replica : “la pàtria es la economia”.
Al final Comadira envia una reflexió a platea: “Podem seguir sent el que som, parlant en anglès, rus o lo que sigui, mentre seguim sent amos del nostre destí”.
Felicitats a tot l’equip per una feina tan ben feta, original, diferent i sobretot innovadora pel que fa al Teatre Nacional.
Recomanable i imprescindible.