Divendres passat vàrem aprofitar les últimes hores a Barcelona per veure l’òpera «Der fliegende Holländer«(L’HOLANDÈS ERRANT) de Richard Wagner, en una de les sessions del nostre abonament. Prèviament havíem llegit alguns comentaris negatius d’aquesta proposta i certament anàvem amb una certa por que no ens acabes d’agradar la posada en escena, ni tampoc la qualitat dels solistes. Per sort no va ser així perquè en general vàrem gaudir força.
Es tracta d’una òpera romàntica en tres actes, amb el llibret del mateix compositor, estrenada a l’òpera de Dresden al gener del 1843 i representada per primera vegada al Gran Teatre del Liceu l’any 1885.
En aquesta versió escenificada que hem pogut veure aquest cap de setmana, el director d’escena i de cinema Philipp Stölzl, ha reinterpretat la història i la trasllada a la biblioteca de la mansió de Daland, on la realitat i la ficció es barregen a mesura que Senta s’imagina l’acció en llegir el conte de l’holandès errant. Una enorme pintura de la biblioteca pren «vida» i la fantasia de Senta, provoca que els personatges de la història envaeixin l’estança de la biblioteca.
Ens va semblar molt espectacular el moment que el quadre es transforma en una mena de reiteració de miralls on la sala i els personatges es dupliquen i tripliquen en una visió en perspectiva.
No cal dir que aquesta òpera té alguns dels cors més coneguts del món operístic, ja que inclús el coneixen les persones que no són pas massa amants del gènere, com és per exemple el dels mariners del vaixell fantasma…
El cor del gran Teatre del Liceu creiem que va estar a l’alçada de les expectatives, especialment el dels homes.
Malgrat que la qualitat vocal dels solistes en aquesta versió liceista, no va ser ni de lluny la millor que hem escoltat, no la vàrem trobar del tot desencertada.
Si voleu llegir la crónica origibnal sencera, només heu de clicar AQUÍ