Les tres germanes: La vigència dels clàssics

Les tres germanes
18/06/2022

Després d’exhaurir entrades des d’un bon començament, i una pandèmia que ens ha mantingut allunyats de les arts escèniques, finalment he pogut gaudir d’una de les versions més boniques que s’han fet de Les tres germanes de Txékhov. Es tracta d’una adaptació de Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique on l’essència i l’ànima de l’obra original hi són. Només canvia el context.

Guardonada premi de la Crítica 2020 al Millor espectacle, a l’Actriu de repartiment per a Mireia Aixalà i a l’Espai sonor per a Damien Bazin.
Premi a Millor adaptació teatral I Millor actriu per a Mireia Aixalà en els Premis Max 2021
Premi Butaca 2021 al Millor actor de repartiment per a Lluís Soler.

La història de tres germanes (Maixa, Olga i Irina) i un germà (Andrei) en la vida insatisfeta i decadent de les classes privilegiades en la Rússia rural. Moscou és el principal element simbòlic de la peça, sempre idealitzat i desitjat pels personatges, incapaços d’atrapar un món nou que ja traspunta.

Es tracta d’una versió més contemporània, més propera als temps actuals en la que es continuen plantejant els mateixos problemes I els mateixos temes, com el pas del temps, els nostres anhels, temors, somnis, esperances, defectes I virtuts; I que ens fa qüestionar sobre quin és el sentit de la vida?, per què vivim?, o per què existim?

Sota la direcció de Julio Manrique, Olga, Maixa i Irina, les filles del general Prózorov, tornen a escena.
El repartiment és magnífic. Mireia Aixalà, Joan Amargós, Ivan Benet, Carme Fortuny, Cristina Genebat, Jordi Rico, Marc Rius, Maria Rodríguez, Lluís Soler i Elena Tarrats interpreten amb gran realisme I credibilitat tots els personatges de Txékhov.

Les raons per les quals fa d’aquest muntatge un imprescindible són moltes:
Primerament, perquè és una oportunitat de gaudir d’un dels grans clàssic del teatre universal.
-Per la vigència del text, tot i haver- se estrenat el 1901
-Per les meravelloses frases que hi surten al llarg de l’obra amb un contingut filosòfic brutal.
-Perquè és una obra coral, amb unes interpretacions brillants.
-Perquè és una obra que ho té tot, passió, dolor, humanitat, emoció, tristesa, alegria, desesperació, drama, tragèdia, comèdia, foscor, llum I esperança.
-Per una posada en escena magnífica.
-Per l’escenografia de Lluc Catells que és pura dramatúrgia. Amb una simbologia molt clara. Un espai tancat que atrapa als protagonistes i ens mostra els seus problemes i les seves esperances. És com una mena de presó de la qual els protagonistes en volen sortir, però no troben la sortida.
La música, l’espai sonor, la llum i el vestuari formen un tot per acabar d’aconseguir la idea d’empresonament.

En definitiva, una obra amb tots els ingredients per esdevenir un dels imprescindibles d’aquesta temporada.

Passarà el temps i nosaltres també ens n’anirem per tota l’eternitat, i tothom ens oblidarà, oblidaran les nostres cares, les nostres veus, i quantes érem.

Que n’estava d’equivocada l’Olga.

 

****/*****

← Volver a Les tres germanes