Estem rodejats d’etiquetes.
Per què ens costa tant de parlar del suïcidi quan és la primera causa de mort no natural a Espanya, Europa i Occident?
Per què és un tema que la societat calla? Callem?
Per què els que ho hem viscut de ben a prop, ens fa por explicar-ho?
Per por de ser jutjats?
Maleïdes etiquetes!
Harakiri és el nou projecte de Les Impuxibles, una peça teatral que fusiona text, música, dansa, poesia, audiovisuals i circ.
L’Ariadna Peya (coreògrafa) i la Clara Peya (compositora), juntament amb l’acompanyament artístic de la María Velasco (dramaturga) i la Judit Colomer (escenògrafa), i la dramatúrgia de Marc Villanueva, signen aquesta meravellosa peça de creació col·lectiva. Haley Diallo, Helena Gispert i Kiko López (dansa) Pau Vinyals i Montse Esteve (interpretació) i Sílvia Capell (artista de circ), conformen la resta de l’equip d’interpretació.
Harakiri és el desè espectacle d’aquesta companyia. Es tracta de teatre de compromís social. Activisme a través de l’art amb la finalitat de trencar estigmes i tabús, i fer visibles realitats silenciades.
A AÜC-el so de les esquerdes la companyia Les Impuxibles ens parlaven de les violències sexuals, a Suite TOC núm 6 dels trastorns i salut mental, a FAM dels trastorns d’alimentació, a Harakiri del suïcidi, un dels temes amb més tabús i estigmes en la nostra societat. A Harakiri, volen alliberar de tabús i estigmes tot el que envolta al suïcidi per contemplar-lo com una opció racional; posant a escena les diferents maneres d’entendre el suïcidi.
Com és habitual en aquesta companyia, ho fan de manera rigorosa, respectuosa i esperançadora, amb un treball previ d’investigació, parlant amb gent propera a les víctimes, testimonis, professionals i associacions especialitzades.
Tot I la duresa del tema és un espectacle que desprèn poesia.
La posada en escena, les coreografies, la música en directe…, tot és absolutament meravellós; la simbologia i metàfores al voltant de la peça, l’expressivitat, el gest, la paraula, el moviment.
No us la perdeu!
