“Les deux frères et les lions”, premi de la crítica del Festival d’Avinyó 2015, és una obra basada en una història real; la de dos germans bessons immigrants escocesos, que es van convertir, a finals del segle XX, en una de les deu fortunes més grans de Gran Bretanya.
L’obra explica com dos germans, que van ser víctimes de burles en els seus orígens , es van anar mica en mica deshumanitzant per acabar convertint-se en un parell d’individus sense cap mena d’escrúpols a l’hora de mantenir el seu imperi i estatus social. Gràcies a la seva intuïció, a treballar dur, al context històric econòmicament favorable, a la industrialització d’Anglaterra, als gloriosos anys 30 i l’auge del capitalisme que es viu en el S.XX , van arribar a ser dos dels personatges més rics i poderosos d’Anglaterra.
Per poder escapar de la política fiscal de l’estat, inverteixen els seus diners en comprar una illa, Brecqhou ,un paradís fiscal on domiciliar el seu imperi .Són els amos de tot ( hotels, comerços, hospitals, tramvies,…), el problema sorgeix quan arriben als 70 anys i ho volen deixar en herència a les seves filles. Hi ha una llei normanda que no deixa que les dones puguin heretar. Solució : canviar les lleis, per fer possible que les dones puguin continuar amb el llegat dels seus pares. Decideixen presentar un recurs a Europa i al Tribunal Europeu de Drets Humans. Finalment, en el 2010, Europa i el Tribunal Europeu de Drets Humans decidirà a favor dels dos multimilionaris, amb la revocació de la llei normanda. Les filles finalment ho hereten tot, i acaben convertint la illa en un parc d’atraccions turístic.
L’obra destaca la capacitat que pot tenir una societat democràtica en crear els seus propis monstres . De fet, van ser aquests dos germans dels primers en traslladar les seves empreses, creant filials i un sistema d’especulació financera; era totalment necessari evitar el focus polític, per seguir conservant tot el poder que tenien.
Hédi Tillette de Clermont-Tonnerre i Romain Berger fan una interpretació brillant. El públic no vam parar de riure. El temps realment va passar volant. Tot i que l’obra és en francès, va ser fàcil de poder seguir els diàlegs. El text és boníssim, i molt actual. Hi ha moments genials !!!
Forts i llargs aplaudiments.
Un petit tast del text:
“Hi ha dues llistes. La llista negra, la dels germans enemics que sembren la mort i el caos: Caín i Abel, Eteocles i Polinices. I la llista blanca, la d’amistats llegendari fraternals: Castor i Pollux, Romulus i Remus. Definitivament nosaltres pertanyem a la segona.”