Aquest espectacle és el primer de gran format que Lali Ayguadé ha creat i per això s’ha basat en diferents tècniques de ball, incloent-hi en aquestes, alguns aspectes relacionats amb el món del circ que ella molt bé coneix, com són les acrobàcies i la mímica apressa dels clowns, barrejat també amb el hip hop.
Un espectacle que ens va emocionar en molts moments per una magnífica coreografia plena de sensibilitat i uns moviments dels quatre ballarins que semblen moltes vegades gairebé irrealitzables per un ésser humà; Anna Calsina Forrellad, Nick Coutsier, Sergi Parés, Diego Sinniger de Salas van aconseguir que una altra vegada la dansa contemporània quan es treballa en conjunt i es deixen a banda personalismes, ens provoquen unes sensacions d’una pau immensa i poques ganes de què l’espectacle arribi a la seva fi.
Segurament els espectadors que estem lligats molt més al Teatre de text que a la dansa contemporània, necessitem com el pa que mengem que el que veiem a escena tingui quelcom mes que una coherència estètica i ens perdem potser en una recerca innecessària d’un argument traduïble en fets palpables, del que significa allò que la dansa ens intenta transmetre amb moviments. La dansa clàssica efectivament s’ha aixoplugat sovint amb aquest relat, però la dansa contemporània, almenys per mi, es tracta moltes vegades de deixar-se anar i involucrar-se sense adonar-te en la fascinació per la bellesa d’uns moviments que la coreografia i els cossos ens volen mostrar, sense la necessitat d’entendre un relat d’una obra de text.
Si us bé de gust llegir la nostra crònica sencera ho podeu fer en aquest enllaç del nostre Blog “Voltar i Voltar”:
http://wp.me/p19AHZ-g5W