El títol d’aquest espectacle ja transmet senyals de que la literalitat no forma part de les pretensions d’aquesta companyia.
Laboratorios Washla (o hay que matar a papá) és un espectacle molt argentí. Per l’artesanalitat, la potència escènica, la capacitat de sorpresa i per un twist ben mesurat de caos i bogeria.
Primera proposta de la companyia Del otro lado, que cristal·litza després d’un procés de creació col·lectiva desenvolupat al llarg de gairebé un any en el que es troben regularment amb la intenció d’entrenar-se, preguntar-se, investigar-se i parlar de ciència, d’economia, d’història, del planeta i de l’apocalipsi que, probablement, ens ve a sobre.
El primer resultat d’aquesta alquímia singular és l’obra que aquesta setmana tanca files a la Sala Fénix. Un relat distòpic construït a base de potents escenes d’interessant contingut visual, sonor i interpretatiu.
La història —potser el menys important— comença als Laboratoris Washla, on una científica i un androide tenen cura de tres supervivents d’algun tipus d’apocalipsi de la que encara no sabem res. Els tres supervivents són una planta alterada genèticament, dos canaris transformistes (o virtuals), i un ésser humà que rep l’encàrrec de descriure el món que va deixar de ser per a aquells que mai no tindran el privilegi de veure’l.
Tanmateix, aquest argument és només la interpretació que fa aquest espectador d’una història, en paraules de la pròpia companyia, de naturalesa fractal. És a dir, que cada espectador pot veure o interpretar o entendre o relacionar amb diferents versions o instàncies d’una mateixa realitat.
Un espectacle divertit, de gran qualitat artística, que demana un paper actiu (física i intel·lectualment) per part d’un espectador que tindrà l’oportunitat de gaudir d’un experiment escènic, presencial, artístic de gran volada, com aquells que copen desenes de petites sales del Buenos Aires més bohemi.