La Zaranda té una forma de fer teatre amb un llenguatge contemporani i efectiu, no és un teatre difícil, però no a tothom li arriba ni a tothom li agrada, perquè és un teatre que va directe a l’ànima i ens deixa un pòsit que si bé queda esmorteït per l’humor i la ironia, no perd la seva capacitat de revoltar-nos i enfrontar-nos a una realitat crua i real.
En aquesta nova proposta, AHORA TODO ES NOCHE continuen amb aquesta manera de fer i com en l’anterior espectacle sense gaire escenografia, tan sols amb un parell de carrets de supermercat, tres cubells grans d’escombraries, un cartró a manera d’aixopluc i poca cosa mes, … transformen l’escenari en els diferents espais on veiem passa l’acció.
És sobretot la paraula dels 3 actors i els seus moviments escènics el que ens transmet directament a l’ànima allò que ens volen explicar.
Tres indigents, tres persones sense recursos que busquen algun lloc on dormir. No es coneixen i en un primer moment fan veure el que no són, dissimulen com si esperessin un vol o un tren que mai han d’agafar. La desesperació per trobar un lloc adequat per dormir sense que els facin fora farà que dos d’ells comparteixin espai i cartó. Però arriba un tercer, una persona que encara creu que la seva situació és transitòria i que a l’endemà tornarà a tenir la seva feina de comercial. Encara no sap que significa dormir al carrer o fer cua per obtenir menjar.
Absolutament impactant el «viatge» d’aquests tres personatges per les clavegueres buscant la sortida a unes obres abandonades amb l’esperança de trobar un lloc «estable» on viure.
Una posada en escena colpidora que ens mostra el que sovint no volem veure, que ens parla també de la pobresa interior, de la recerca dins de nosaltres mateixos d’allò que ens manca, qui ho té tot ?, amor, amistat, confiança, felicitat, … ? Estem tan segurs de què el que tenim avui no es pot capgirar i ens trobem en una situació similar a la que veiem a l’escenari ?
Una proposta que ens ha arribat, ens ha colpit, ens ha emocionat, ens ha fet riure, …i si hem de posar un però, és potser la dicció d’algun membre de la companyia que ens ha fet difícil en alguna ocasió el seguiment del text …. però això creiem que és el de menys.
Si voleu llegir el nostre apunt original sencer, només heu de clicar AQUÍ