Crònica amb molt de retràs per culpa de tota mena de problemes, personals i de país. Avanço que sóc un enamorat de La Zaranda, aquesta companyia que ha passat de ser el Teatro Inestable de Andalucía la Baja, a Teatre Inestable de Ninguna Parte.
Tres sense sostre busquen un lloc per dormir, metàfora de buscar un lloc per estar a cobert dels embats i les garrotades de la vida. Estan en un aeroport i per dissimular porten equipatge i fan veure que estan atents als taulers d’anuncis i mouen el cap en desaprovació quan anuncien un retard, i fan veure que tenen pressa… Aquesta part de l’obra és impressionant, i acaben dient que és dolent no saber on anar, però que és pitjor no saber on s’està…
Autoria, direcció, interpretació, espai, vestuari i il·luminació molt bons. Encara hi sou a temps, aneu-hi.
Crítica completa » http://bit.ly/2ydYcwx