El destí d’una dona índia «intocable», de la classe social destinada a recollir fems i netejar letrines, una jove siciliana i una rica advocada canadenca està unit per una mateixa trena. Com el famós efecte papallona, aquell que explica com el moviment de les ales de l’insecte pot provocar un huracà a l’altra punta del món, veurem com la lluita de les tres dones per agafar les regnes de la seva vida influirà decisivament en la vida de les altres. Laetitia Colombani (Burdeus, 1976) va escriure la novel·la La Trena l’any 2017, i ràpidament es va convertir en un fenòmen editorial. Cinc anys després, arriba una excel·lent versió teatral de la mà de Cristina Genebat, Marta Marco, Clara Segura i la Perla 29.
Colombani retrata amb cruesa la societat índia, amb un sistema de castes profundament injust, que s’acarnissa especialment amb les dones. Però també ho fa amb la cultura europea, familiar, tradicionalista i xenòfoba; i l’americana, on la vàlua de les persones va determinada per l’esforç, el sacrifici i l’èxit professional. Les tres dones, l’Smita, la Giulia i la Sarah viuen realitats opressives, camins que han seguit a cegues i amb els quals hauran de trencar. L’aventura, encara que trepidant en el ritme, és un viatge íntim on les protagonistes callen mentre lluiten per trencar amb la pressió social, empoderar-se i triar el seu propi camí.
La brillant adaptació de Cristina Genebat i Marta Marco manté el ritme in crescendo de l’obra original. Les històries de les tres dones van filades com una trena, i les narra des d’un racó de l’escenari la Clara Segura. És bonic saber que ella és també la directora de l’obra i impulsora del muntatge. Sentir-la en un segon pla, acompanyant aquesta aventura, té quelcom de ritual ancestral i de «conte de bona nit». El pes del muntatge el carreguen Cristina Genebat, Marta Marco i Carlota Olcina, que fan una feina interpretativa exigent i amb un resultat superb. Les tres actrius aconsegueixen desdoblar-se en desenes de personatges i paisatges diferents dins d’un espai escènic (de Cube.BZ) sobri i versàtil, on se sucucceeix un festival de bones idees amanit pels moviments perfectament coreografiats per la Vero Cendoya.
Sens dubte un dels muntatges imprescindibles de la temporada.