La temporada al Tantarantana ha començat amb l’estrena de “La senyora Oliver”, un espectacle escrit i dirigit per Iñaki Garz.
L’acció transcorre entre tres espais: la residència on viu el pare, el banc d’un parc i la casa de la mare.
La posada en escena és molt senzilla. Iñaki Garz busca que tota la nostra atenció recaigui sobre el text i el treball dels actors.
La senyora Oliver (Carles Canut) és el personatge principal de l’obra. Un home madur, divorciat de fa anys i que viu en una residència. Va vestit amb roba de dona. El perquè?… Simplement perquè li agrada portar vestits. No es tracta d’un transvestit, sinó que és un home que va vestit de dona i que li agraden els homes. És un personatge peculiar, d’una gran personalitat i un caràcter bastant difícil. És un d’aquells homes que jo els anomeno “un rondinaire divertit”.
La Sra Oliver té un fill (Dani Arrebola) , un noi insegur i dèbil, que el visita de tant en tant i el treu a passejar pel parc, i una ex-dona (Lluïsa Mallol) amb la que hi té molt poca relació .
La noticia de la malaltia que pateix el pare, un càncer terminal, farà que hi hagi una sèrie de reaccions i canvis dins la seva relació familiar.
Aquesta obra ens mostra lo complicat que són les relacions familiars. Però les nostres necessitats emocionals, fa que busquem el contacte humà per poder compartir les nostres inquietuds i pors davant d’un final en el que ningú vol estar sol.
La mort engendra angoixa i temor, però també ens fa reflexionar sobre els nostres valors i prioritats, i sobre el sentit de la vida.