La reina de bellesa de Leenane → Teatre-Auditori Sant Cugat
19/02/2019
Por a la soledat

Després de Shakespeare, Martin McDonagh és l’autor anglosaxó més representat a l’Amèrica del Nord. Tot i que va néixer i va ser criat al sud de Londres, el seus orígens són irlandesos, d’aquí que totes les seves peces estan ambientades en Irlanda.

“La reina de la bellesa” és la primera de les tres peces de “La Trilogia de Leenane” (una trilogia on els fets de totes tres obres transcorren en terres de Connemara). Les altres dues peces són “La calavera de Connemara” (espectacle guanyador del Premi TB de la temporada 2017-2018 en la categoria de Millor actor de repartiment, a Oriol Pla, dirigida per l’Iván Morales i que vam poder veure a La Villarroel), i “The Lonesome West” (“L’oest solitari”)(de la qual es va poder veure en el 2011 una versió de la companyia Ras Teatre en l’espai escènic de la Nau Ivanow sota la direcció de Pepa Fluvià).

Podríem dir que “La reina de la bellesa” és una barreja entre thriller psicològic i comèdia negra, és el que en diríem teatre de la crueltat (In-yer-face), per la seva capacitat d’aconseguir captar l’atenció de l’espectador i deixar-lo absort per tot el que està passant al seu davant.

Us la recomano per moltes raons:

El text és brutal. Els diàlegs són brillants, conflictius, plens de ressentiment i rancúnia. El llenguatge i el vocabulari que s’utilitza és col·loquial, tot i que moltes vegades resulta desagradable, retorçat i violent.

Julio Manrique dirigeix amb total precisió aquest muntatge. Tot està estudiat i cuidat al mil·límetre: interpretació, il·luminació, espai escènic, …Tot sembla real.

La posada en escena i l’escenografia de Sebastià Brossa és molt realista. Es tracta d’una cuina menjador plena de detalls que ens fan pensar en quines condicions s’hi viu en aquella casa. Tot és vell i depriment. L’ambient que s’hi respira és de soledat i austeritat.

Altres elements a destacar són la llum (Jaume Ventura), el so i els efectes especials (Damien Bazin) que s’utilitzen al llarg de l’obra. Elements imprescindibles que fan possible que els espectadors percebem aquella sensació asfixiant i de solitud que es viu dins aquella casa. Les diferents intensitats de  llum i altres recursos escènics, com el terra enfangat, la puja i el foc, aconsegueixen mostrar una estètica realista que es manté durant tota la representació.

Excel·lent feina de caracterització ( Helena Fenoy i Marta Ferrer) i vestuari (Maria Armengol).

Pel que fa al repartiment, els personatges principals l’encapçalen dues grans actrius, la Marissa Josa en el paper de la mare (Mag Folan), i la Marta Marco en el paper de la filla (Maureen Folan). Són personatges desil·lusionat amb la vida i amb el món que els rodeja. Unes interpretacions extraordinàries, per treure’s el barret, fer l’onada i cridar bravo una i un altra vegada.

També cal felicitar als dos actors: Ernest Villegas ( Pato Dooley)  i Enric Auquer (Ray Dooley), els dos protagonistes encarregats de sacsejar la rutina de les Folen i de mostrar la part més amable i divertida de l’obra.

 

“La reina de la bellesa” és una obra intensa, que emociona. Una obra que et fa somriure, i de cop i volta et deixa clavat a la cadira. És una història gris, fosca. Real. És odi i amargura. És destrucció, frustració, opressió. Xantatge i manipulació. Desesperació. Esperança. Pluja i herba humida.

“La reina de la bellesa” ens parla de la por a la soledat, d’aquella soledat més absoluta, i del que un seria  capaç de fer per tal de no estar sol.

 

Todo lo que necesitas para ir al teatro

La reina de bellesa de Leenane

A partir de 28,00€

Comprar Entradas
La reina de bellesa de Leenane

Julio Manrique, colaborador habitual de La Perla 29, dirige el brillante texto irlandés La reina de bellesa de Leenane de Martin McDonagh.

Sinopsis

Ambientada en un pequeño pueblo, Leenane, al contado irlandés de Connemara. Descubriremos la vida de la Maureen, una mujer soltera de 40 años que vive en una casa antigua con su vieja y despótica madre, Mag, de unos 70 años. La llegada de los hermanos Pato y Ray Dooley alterará la vida de las mujeres, al menos por unos días.

El director dice:

Me gusta Martin McDonagh. Su humor salvaje. Su extraño lirismo. Su mirada. Me gusta su mundo de perdedores y frases cortas, de diálogos delirantes y situaciones violentas hasta el paroxismo. Me gusta su teatro, tanto cinematográfico. Y también sus pelis, tanto teatrales. Me gusta visitar su Irlanda, donde siempre llueve y donde, lo mires como lo mires, nunca hay nada joder. Me hace mear de risa y me emociona, a partes iguales. Me gustan sus personajes, a la vez tan mezquinos y tan auténticos, tan heridos, tan humanos. Y me gustan mucho sus heroínas, las mujeres enfadadas de McDonagh. Las mujeres luchadoras de McDonagh. Las mujeres rotas, perdidas, vengativas de McDonagh. Como la Frances McDormand en la reciente “Tres anuncios en las afueras”. O como la Maureen de “La Reina de belleza de Leenane”. La pobre Maureen. La frágil Maureen. La temible Maureen. La protagonista de la obra de McDonagh que más me gusta. Y mira que me gusta mucho, Martin McDonagh. Parece que la escribió con veintidós seis años. Ni uno más. Una especie de mezcla de John Ford, Samuel Beckett, Brian Friel y Quentin Tarantino. Como se puede escribir “La Reina de belleza de Leenane” con sólo veintidós seis años? Como pudo inventarse la Maureen, la pobre Maureen, la frágil Maureen, la temible Maureen, con sólo veintidós seis años? A saber. El caso es que, lo mires como lo mires, ahora ya existe. Sigue cerrada en un coño de casa de un coño de pueblo de un coño de país donde parece que se hayan detenido todos los relojes. Y donde nunca deja de llover. Allí la encontraremos, Maureen. La única e indiscutible reina de belleza de Leenane.

Julio Manrique

Vídeo
Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • Jordi Casas Duocastella
    12345

    Julio Manrique compleix amb escreix les expectatives que es podien crear de la seva adaptació d’un text de Martin McDonagh. Tenint present l’èxit recent a la cartellera barcelonina d’un altre text de l’autor irlandès, “La calavera de Connemara”, en aquesta nova adaptació trobem les mateixes senyes d’identitat: ambientació a l’Irlanda rural de fa unes dècades, grans dosis de drama i un humor negríssim.
    Els quatre intèrprets estan excel·lents i aconsegueixen una altra obra de qualitat amb el segell de LaPerla29.

    08/10/2019
  • Victòria Oliveros Layola
    Victòria Oliveros Layola
    12345

    Un dur retrat familiar sobre la solitud, el maltractament i la manipulació psicològica. Una història molt dura però també molt tendra i commovedora. Una obra que et fa somriure, i de cop i volta et deixa clavat a la cadira. Manrique firma una altra posada en escena exemplar. Meticulosa, perquè no falta detall, i amb el to just per donar vol al text de McDonagh. Ni un artifici amb la idea que el marc sempre màgic de la Biblioteca ens faci sentir que veiem a través d’una finestra què passa a la desballestada casa de les Folan. I no hi falta la pertinaç pluja exterior per recordar-nos que estem en la humida Irlanda. Tot flueix amb el ritme adequat, primer amb la cadència per conèixer els personatges i després amb l’empenta tempestuós que porta al desenllaç. El treball de l’elenc és, també, d’una qualitat excel·lent amb unes interpretacions brillants. I si vols saber-ne mes https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/04/05/la-reina-de-la-bellesa-de-leenane/

    05/04/2019
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    No sé si salgo del teatro con el entusiasmo por las nubes pero creo que esta obra se va a quedar entre mis top 3 de la temporada!
    Julio Manrique nos trae esta obra sobre una relación muy tóxica entre una madre y su hija en un entorno rural.
    El miedo a la soledad, el miedo a quedarse estancado en la vida hacen que estas 2 mujeres se odien y se destruyan mutuamente.
    Alucinado con la escenografía, el ambiente sonoro, la lluvia, la iluminación! Me ha encantado toda la puesta en escena!
    Y qué decir de los actores…
    Marta Marco y Marissa Josa directamente suben al podio de las mejores interpretaciones del año. Pero es que Ernest Villegas y Enric Auquer tampoco se quedan atrás.
    No os la podéis perder!!

    23/03/2019
  • Sergio
    12345

    Genial el texto de Martin McDonagh, espectacular el reparto y muy bien aprovechada la escenografía. No os la perdáis.

    19/03/2019
  • David
    12345

    Brillant i corprenedora posada en escena d’un text ja de per sí fosc i hilarant alhora. Uns actors i actrius que hi deixen pell i carnsalada per donar vida a uns perdedors amb el tema central de la rancúnia com a motor emocional. Un 10 a tots els aspectes i componenets de la posada en escena!

    02/03/2019
  • ISABEL
    12345

    Cal anar a veure-la!

    15/02/2019
  • JOSEP OLIVA SASÉ
    12345

    Ahir vaig estar a la Biblioteca de Catalunya gaudint d’aquesta obra del dramaturg anglès Martin Mc Donagh magníficament dirigida per Julio Manrique i traduïda per Vicky Peña, gran coneixedora del text ja que fa 20 anys la va estar representant amb la seva mare Montserrat Carulla a La Villarroel. La història ens situa a Leenane, un petit poble d’Irlanda on viuen una mare (Marissa Josa) amb la seva filla de 40 anys (Marta Marco) pràcticament apartades de la societat. La mare és manipuladora, neuròtica i la relació entre ambdues és tòxica encara que la filla sucumbeix als seus desitjos. L’arribada de Pato i Ray (Enric Auger i Ernest Villegas), dos nois que obren els ulls a la filla que s’adona que ha deixat passar la seva joventut i decideix donar un gir total a la seva vida. Aquest fet fa que la relació mare-filla vagi a pitjor. El que segueix ho deixo perquè ho descobriu quan ho aneu a veure. Un drama amb tints d’humor negre i àcid que et manté expectant conforme va avançant. Manrique ha optat per una posada en escena totalment diferent al que estem acostumats a la Biblioteca amb un espai escènic molt reduït amb dos grades de públic a banda i banda i amb una escenografia austera però totalment adient a la realitat, això sí amb pluja inclosa. Extraordinària interpretació per part de Marco i Josa sobre qui recau tot el pes de l’obra, tot i que Villegas i Auquer amb dos personatges de característiques molt diferents també estan de notable. Un encert més de laperla29, que no us deixarà indiferents i que cal veure si o si.

    14/02/2019
  • Teresa

    Ahir dia 13 vaig assistir a la funció prèvia de l’obra i em va agradar molt la posta en escena i la interpretació dels actors, no obstant voldria puntualitzar que a vegades no s’entenia el que deien.

    14/02/2019
Artículos relacionados
Marta Marco: "El Julio ens ha donat molt bé la mà i nosaltres ho hem aprofitat"

Marta Marco: "El Julio ens ha donat molt bé la mà i nosaltres ho hem aprofitat"

1 Març 2019

Que La Perla 29 viu un idil·li amb el teatre irlandès no és cap novetat. La nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya ha acollit La presa, Traduccions, Dansa d’agost… […]

Julio Manrique: "La reina de la bellesa de Leenane és un conte i, alhora, un cop de puny"

Julio Manrique: "La reina de la bellesa de Leenane és un conte i, alhora, un cop de puny"

6 Febrer 2019

La Perla 29 estrena la Biblioteca de Catalunya, el seu espai habitual, una nova producció pròpia. Es tracta de La reina de la bellesa de Leenane, un text de Martin […]

Hay que ser usuario de Teatre Barcelona
¡Únete, es gratuito! Ya somos más de 80.000

¿Ya estás registrado?

He olvidado la contraseña

Crear usuario

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.