És un retrat musical del Baró de Maldà on la música i la paraula són el fil conductor de tot l’espectacle. Construït a partir de la nota del costat; aquella que de vegades toques per error, però, si l’assumeixes i comprens , pot transformar la teva vida en un encert.
El contingut emotiu de la història, així com la mateixa història, és transmesa mitjançant les paraules, la música, els moviments i els aspectes tècnics de l’espectacle com una unitat integrada.
És un espectacle que ens parla de possibilitats i impossibilitats, d’amor i desamor, d’errors i encerts. Un espectacle en el que el mateix autor es converteix en personatge, aquell que es considera la nota incorrecta, producte de l’ error, fruit de l’atzar.
L’escenografia i atrezzo de Xavier Erra i el vestuari de Montse Amenós, m’han semblat genials. Han combinat el blau turquesa del piano i dels mobles, amb els fúcsia dels pantalons d’en Vilallonga, els corbatins dels músics i la barra de bar. El vestuari tot un poema.
Sobre l’espai escènic músics, actors i cantants, que mitjançant la música, anècdotes i cançons en clau d’humor ens expliquen el concepte de la identitat i l’error. Segons les paraules del mateix Vilallonga són “artistes imperfectes, peculiars, carismàtics i que, igual que jo mateix, no han trobat el seu lloc en aquesta societat i pateixen de la seva inclassificabilitat en un món cada dia més uniforme”
El repertori de cançons és una barreja entre cançons inèdites d’autor, com la divertida “Maldà State (Estat propi)”, interpretada al ukelele i cantada pel mateix Vilallonga, així com alguna cançó francesa, alemanya i italiana, d’entre les que destaca la magnífica veu de l’actor tenor Antoni Comas cantant la coneguda àrea operística “Nessun norma!” de Turandot. Cançons en forma de rumba catalana, ranxera, òpera o burlesques, amb un to picant, i utilitzant el doble sentit de les paraules.
Genials l’actriu Mónica López, la coplista andalusa Elsa Rovayo (“La Shica”), l’actor Antoni Comas i l’excèntric i irreverent Alfonso de Vilallonga (que fa d’ell mateix).
Genial la música i els músics Gregori Ferrer (piano i acordió), Carlos Montfort (percussió, guitarra i violí) i el propi Alfonso de Vilallonga al piano
Un espectacle realment divertit, sarcàstic, esbojarrat i tendre, on es nota la complicitat i el bon rotllo que hi ha entre tots ells. Això és el que ens transmeten, i el públic ho notem.
Ernesto Collado, n’ha fet una bona direcció.
Reflexió final : “Si assumim i comprenem amb profunditat les nostres debilitats i la causa dels nostres errors, els podem transformar en la nostra força fonamental” – Alfonso de Vilallonga.
Anoteu a l’agenda: A l’octubre teniu una nova oportunitat de poder-hi anar.
Jo de vosaltres no me la perdria.