Todo lo que necesitas para ir al teatro

La nostra mort de cada dia: La mort, una metáfora poética.

La nostra mort de cada dia
2/06/2015

El TNC reivindica el paper de Palau i Fabre, Manuel de Pedrolo i Muñoz Pujol com a dramaturgs obviats pel primer franquisme en el cicle L’origen de l’Oblit.

Xavier Albertí ha volgut ensenyar les parts amagades del teatre català. L’any passat va portar el teatre desinhibit i popular de Serafí Pitarra, i aquest any ho fa amb els dramaturgs catalans del primer franquisme. El que es coneix com a Teatre català de postguerra.

Nosaltres de les tres propostes malauradament només hem pogut comprar entrades per “La nostra mort de cada dia” escrita per Manuel de Pedrolo i la veritat és que ha estat un gran encert; una hora i mitja aproximadament de diversió.

“La nostra mort de cada dia “ és la primera obra de teatre que va publicar Pedrolo, la va escriure al 1956 en tan sols sis dies, va ser publicada al 1958 i finalment representada al 1963 sota la direcció de Jordi Arbonès. Es tracta d’una de les poques obres publicades, ja que les seves obres eren censurades durant aquella etapa (en la que l’escriptor utilitza la tècnica de l’absurd).

El text d’aquesta obra és una reflexió rigorosa i complexa sobre l’existència humana. És la història d’una família que un dia rep la visita de M (la mort), un noi jove i atractiu, que ve a buscar a una de les filles.

La mort és una etapa de la vida que hem d’afrontar i el més curiós de tot l’espectacle, és com reaccionen i projecten  cadascun dels personatges el tema de la mort. L’avia que no la vol, la filla malalta que la desitja, la mare que vol lluitar contra ella, la filla petita que la busca mitjançant el suïcidi,… Darrere el sarcasme hi ha una pregunta que rossega la directora: “Si cada dia morim una mica, per què ens fa por la mort? No serà que ens fa por el viure?” Els personatges de Pedrolo, de fet, són antagònics, perquè si la mort és el “més viu” els humans són els que mostren més por i mort davant de tot canvi.

Felicitats a la direcció de Marta Gil Polo i a la predisposició de la companyia a representar aquesta obra , ja que el TNC els hi va encarregar una lectura dramatitzada i en canvi ells s’han arriscat a oferir-nos un espectacle original, hipnòtic, divertit i provocador. Creieu-me si us dic que ho han aconseguit.

← Volver a La nostra mort de cada dia