M’ha costat entrar en la dinàmica de la peça; de fet no ho he aconseguit. La idea de desdoblar el personatge en dos està bé, però no m’ha portat a cap lloc que m’interessés i algunes parts s’han allargat fins a l’infinit. Segur que no és el meu tipus de teatre, però com deia aquell mossèn bisexual, s’ha de provar tot. S’ha d’admetre, però, que els dos intèrprets s’hi han deixat la pell i quasi tots els espectadors els han gratificat amb una tanda impressionant d’aplaudiments. Me n’alegro de tot cor.
Crítica completa » http://bit.ly/28lHYeR