“Entre las máximas que tendrá a mano y hacia las que te inclinarás, figuran estas dos: una, que las cosas no alcanzan al alma, sino que se encuentran fuera, desprovistas de temblor, y las turbaciones surgen de la única opinión interior. Y la segunda, que todas esas cosas que estás viendo, pronto se transformarán y ya no existiran”. Marco Aurelio.
Sociedat Doctor Alonso, pretenen fer-nos qüestionar, i reflexionar sobre las veladures a través de las quals es reprodueix i multiplica la visibilitat i la representació. Son veladures opaques, espesses, que neguen la possibilitat d’imaginar vida al darrera.
La naturalesa i el seu tremolor és una visita pausada a la realitat, que a partir de les eines del teatre, el cos, el pensament i el cinema, volen revelar un altre realitat, despertant en l’espectador les possibilitats de percepció que el facin mirar, desxifrar i comprendre d’una altre manera; invitant-lo a endinsar-se en la seva fantasmagoria.
Espectacle itinerant.
Els espectadors vam percebre la realitat del que observàvem i el que sentíem, a través d’uns auriculars que ens van donar al començament d’aquesta curiosa proposta teatral. Tot i que anàvem en grup, va ser una experiència individual, ja que cada persona rep i percep de diferent manera les coses que veu. El recorregut, es realitza en diferents espais, tan interiors com exteriors.
Comencem el recorregut… Una veu ens planteja les següents preguntes: Ser o conèixer? Què coneixem quan coneixem? Hi ha algun coneixement sobre un punt de vista?
Ens aixequem i comencem a caminar. Música, sorolls ambientals. Beethoven, Bach, música d’orgue, soroll de focs artificials, el so del motor d’una moto,…, el silenci.
Entrem quasi a les fosques, i passegem entre milers i milers d’objectes, mobles i restes de material escènic. Cadires, taules, maletes, fustes, instruments,… apilonats i classificats. Objectes que van ser i seran part de l’escenografia d’alguna obra de teatre. Coses i objectes sense ànima, que un dia van tenir vida i que esperen a les fosques tornar a ser transformades. Silenci i foscor. Totalment a les fosques, escoltem el silenci.
Caminem. De cop tornem a estar rodejats d’objectes, nous, vells, de segona ma, estem als Encants. Observem. Ens parem i ens fixem amb aquells que no es saben observats. Aquest és el món real. Quina és la diferència?
Objectes, natura transformada. Que és real i que és ficció?.
Al final hem escoltat com pensava Kant ( subjectivitat), Descartes (certesa), Nietzsche (Individualisme), Marx (materialisme), Sartre (existencialisme) ,Hegel (idealisme). I nosaltres, que en pensem?
Cadascun de nosaltres hem de treure les nostres pròpies conclusions.
Ha estat una experiència si més no curiosa. Diferent. Molt recomanable.
*** 1/2