LA MASCARADA és l’adaptació de l’obra de «El burgès gentilhome» de Molière (dramaturg) i Jean Baptiste Lully (compositor), realitzada per la companyia Els Pirates Teatre. Un gènere poc conegut a casa nostra, la comèdia-ballet, que la companyia ha volgut acostar al públic actual.
Una comèdia que reflexiona sobre l’engany, l’aparença i la incorporació a la societat dels anomenats «nous rics». Al voltant del tema del matrimoni parla de les relacions familiars i socials on tots els personatges porten la seva pròpia màscara. Un retrat d’una societat pendent de les aparences.
Els Pirates Teatre va néixer a Barcelona l’any 2001 i des de desembre de 2013 gestionen l’espai escènic «El Maldà». Una companyia formada per catorze persones de diferents disciplines, que han demostrat reiteradament la seva capacitat d’actualitzar els clàssics amb subtils referències a l’actualitat.
LA MASCARADA és una sàtira a la societat d’abans i d’ara, regida per la necessitat imperiosa d’aparentar.
La proposta està dirigida per Adrià Aubert, amb direcció musical d’Ariadna Cabiró, coreografia d’Anna Romaní i un repartiment format per Laura Aubert (Nicolaua, Dorante, Mestra de Filosofía), Ariadna Cabiró (Dulcinea, Primer Lacai, Músic), Ricard Farré (Tomas Jourdain, Claudi), Laura Pau (Angelina Fontaine, Clotilda, Mestra de Música), Anna Romaní (Lucila, Mestra de Dansa) i Adrià Aubert (Segon Lacai, Músic). Sis intèrprets desdoblats en quinze personatges que utilitzen dos plafons movibles, en una senzilla escenografia d’Enric Romaní, i unes màscares per desenvolupar tota l’acció.
La música està interpretada pels mateixos actors amb violins, flauta de bec, viola, clavicèmbal i percussió i és bàsicament l’original de la peça amb algun moment musical de creació de la companyia.
Una proposta que mostra la seva comicitat des del minut zero, però que sembla que agafa volada a l’última mitja hora on la magnífica vis còmica de la Laura Aubert com a professora de filosofia, o desgranant els aliments que haurien d’haver estat servits al sopar, llueix de valent i fa «enlairar» la proposta acompanyant-la al final.
Una posada en escena d’una esbojarrada velocitat, on els actors despleguen els seus dots tant per canviar d’indumentària o perruca com de registre interpretatiu.
Una adaptació d’un clàssic, amb interacció amb el públic, que acaba amb una santificació de l’advocat realment divertida, amb repartiment d’estampetes inclosa. Una proposta que ens ha fet passar una estona divertida.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ