Aquesta obra la vaig poder veure al Teatre Aurora d’Igualada abans de poder estrenar-se a la Sala Atrium. És una proposta que Ivan Benet dirigeix i que signa com autor conjuntament amb Victor Borràs i Aida Oset. És una proposta per adults, del Teatre Nu de Sant Martí de Tous.
El text està basat en el text filosòfic del sociòleg francès Gilles Lipovetsky. Parla una mica d’hipermodernitat i del concepte filosòfic de la lleugeresa. Ivan Benet i Víctor Borràs han agafat un filòsof que els agradava i traslladar el seu pensament al teatre. A partir d’aquest pensament han traslladat amb una professió invisible, aquest cop abans de la pandèmia.
Tenim el Narcís contemporani, connectat a les xarxes. Amb una cançó especifica per aquest “personatge”. El mateix que l’Ícar com forma de desconnexió. Ícar té un propi univers quan canta assegut i les ganes de volar. I una cançó final amb tons a David Lynch.
S’ha de dir que és un vestit a mida per l’Aida Oset. Que ens interpreta un monòleg (esteu atents, ja que té molt pes), canta, toca la guitarra, fa de DJ.
Tot i ser petits pedaços connectats amb una història. el que em quedo com a més intens és la part dels monòlegs de la infermera. Com va evolucionant el seu relat fins a relatar-nos el que succeeix. Amb tot, és una petita empenta cap a la vida.
Podeu veure la resta de la meva opinió al següent enllaç
Teniu unes quantes setmanes per anar a veure’ls, però per si de cas tornem als confinaments comarcals no deixeu per demà les obres de teatre que podeu veure avui,