David Selvas dirigeix una de les obres més conegudes del dramaturg irlandès Oscar Wilde, “La importància de ser Frank”, una comèdia teatral escrita l’any 1895.
El títol de l’obra original és “The importance of being earnest”, que traduïda al català seria la importància de ser honest. L’elecció de traduir el títol al català com “La importància de ser Frank”, tot i que fonèticament no és fidel a l’original, conserva un joc de paraules. Honest, sincer, franc,…paraula clau dins la trama,i amb la que es juga constantment al llarg de l’obra. Per una banda per la importància de que els homes de l’obra es diguin Frank, i per la franquesa dels qui són francs en el parlar.
L’originalitat de l’obra:
-La posada en escena. David Selvas ens presenta una versió musical, plena d’energia i molt, molt divertida, on hi incorpora cançons originals interpretades en directe pels propis actors.
-Un repartiment des del meu punt de vista del tot encertat encapçalat per un dels meus actors predilectes, en David Verdaguer (Algernon Moncrieff), seguit de Miki Esparbé (John Worthing) ,Paula Malia (Gwendolen Fairfax), el gran descobriment de Paula Jornet (Cecily Cardew), que ens ha deixat bocabadats tant per la veu, com per la frescor, llum i naturalitat que transmet dalt de l’escenari.
L’altra actriu que m’ha sorprès moltíssim ha estat la Laura Conejero (Lady Bracknell). Penso que tots estem d’acord que és una de les millors actrius de casa nostra, però el que no m’hagués imaginat mai és que al seu darrera, s’amagava una extraordinària actriu còmica.
Genial l’actriu Mia Esteve en el seu paper de la institutriu Leticia Prism i per acabar un altre actor que m’agrada molt,en Norbert Martínez, que a banda de tocar en directe la bateria i el saxo de meravella, és l’ únic actor que interpreta a dos personatges (al criat Lane, i al reverend Canon Chasuble).
-La frescor dels personatges. David Selvas ens mostrar uns personatges més desinhibits, amb ganes de tocar-se, besar-se i estimar-se, més proper al caràcter mediterrani , que la tibantor de la societat anglesa, en la que l’autor fa recaure la seva critica.
-La música i les cançons en directe. Composicions que es mouen entre el pop, rock i l’indie.
Tots canten, i ho fan força bé, però per sobre de tots ells destaquen dues grans veus, la de la Paula Malia i la Paula Jornet, que a més a més toca la guitarra.
-La seva actualitat. La moral, la hipocresia, les convencions socials, la superficialitat, les aparences són temes actuals
-Perquè és divertida . Com diu Selvas – L’obra de Wilde és com «una festa de la vida» i «un cant a la intel·ligència, a la bellesa, a l’amor i a la llibertat»-
No us la podeu perdre. Imprescindible!!!