La Gioconda

15/04/2019

Tempesta de passions

Dissabte dia 13, nit de Liceu amb LA GIOCONDA d’Amilcare Ponchelli, una òpera en quatre actes que va ser estrenada a la Scala de Milà el 8 d’abril del 1876 i al Liceu en febrer del 1883. La versió definitiva de l’òpera es va fer el 1880 després dels retocs fets pel mateix compositor, deguts a la llarga durada de la primera versió.

Es tracta d’un drama amb llibret d’Arrigo Boito que va signar amb el pseudònim de Tobia Gorrio. Inspirat en el drama “Angelo, tyran de Padoue” de Victor Hugo, l’acció està ambientada a la Venècia del segle XVII.

Amilcare Ponchielli (1834-1886) va ser un compositor que va formar part del moviment anomenat scapigliatura que pretenia establir un nou model poètic i musical retornant al realisme social. Va ser autor de dotze òperes sent La Gioconda la seva obra més coneguda. Fill d’un organista va ingressar al conservatori de Milà amb nou anys i va dedicar tota la seva vida a la música.

La direcció musical d’aquesta proposta és de Guillermo García Calvo i la producció és de Pier Luigi Pizzi. Una producció ja clàssica, on Venècia es reconeix pels petits detalls, uns ponts corbats sobre els canals, la llum tèbia dels carrerons que s’intueixen o les góndoles i naus per on alguns personatges entren o surten d’escena. Els canals són els motius més característics de l’escenografia i els ponts són el punt d’accés dels venecians que en massa irrompen sovint a escena.

LA GIOCONDA és una peça monumental que inclou un ballet en el tercer acte. La coneguda “Dansa de les hores” ha tingut a Alessandro Riga i Letizia Giuliani com a ballarins principals. Un ballet d’una gran bellesa melòdica que ha estat una autèntica delícia.

Tota la proposta ha gaudit d’una magnífica coreografia de Gheorghe Iancu i un esplèndid vestuari d’un colorisme sensacional del mateix Pier Luigi Pizzi.

Una òpera que té sis papers amb ària per a sis tipus de veus diferents. Nosaltres hem pogut escoltar a Iréne Theorin en el paper de La Giconda, Dolora Zacjick en el paper de Laura Adorno, la dona infidel d’Alvise Badoero, paper que ha interpretat Ildebrando d’Arcangelo. La Cieca, mare de la Gioconda ha estat interpretat per Agostina Smimmero que ha substituït a María Jose Montiel per indisposició. Brian Jagde ha fet el paper d’Enzo Grimaldo i Gabriele Viviani el de Barnaba l’espia al servei de la Inquisició, enamorat de la Gioconda i a qui ella ha rebutjat.

El cor, dirigit per Conxita García, ha estat magnífic i l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu ha tornat a lluir esplèndida. A nosaltres és una proposta que ens ha agradat molt, tant per les veus, com per la posada en escena i la meravellosa coreografia.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

 


Todo lo que necesitas para ir al teatro

La Gioconda

La Gioconda

La Gioconda en una espectacular puesta en escena con el debut de Iréne Theorin en el rol de Gioconda

Esta obra, emblemática del período comprendido entre la madurez verdiana y el incipiente verismo, es la partitura más celebrada de Amilcare Ponchielli. Más allá de la célebre “Danza de las horas” y del aria del suicidio de Gioconda, la partitura esconde momentos de gran lirismo y sensibilidad posrománticos, sin olvidar su magistral orquestación y la escritura vocal para papeles como Laura, La cieca, Enzo Grimaldo o Barnaba. Al lado de un reparto ideal, asume el papel titular Iréne Theorin, una de las sopranos dramáticas más aclamadas del momento y largamente ovacionada en el Liceu con papeles wagnerianos. Ahora vuelve a presentarse en Barcelona para abordar su esperada Gioconda.

Sinopsis

En la Venecia del siglo XVII, Enzo Grimaldo ama a Laura, esposa de Alvise, después de haber abandonado a la desdichada Gioconda, hija de La cieca, acusada de brujería.

Vídeo

Fotos + fotos

La GiocondaLa GiocondaLa GiocondaLa GiocondaLa Gioconda

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • Victòria Oliveros Layola
    Victòria Oliveros Layola
    12345

    Més enllà de la cèlebre “Dansa de les hores” i de l’ària del suïcidi de Gioconda, la partitura amaga moments de gran lirisme i sensibilitat postromàntics, sense oblidar la magistral orquestració i l’escriptura vocal per a papers com Laura, La cieca, Enzo Grimaldo o Barnaba. Això si… son quatre hores d’òpera. Si vols saber-ne mes entra a https://gaudintdelteatre.wordpress.com/20…/…/11/la-gioconda/

    11/04/2019