Teníem moooooooltes ganes de poder veure la nova proposta de La Cubana, GENTE BIEN; i és que som uns fidels seguidors del seu treball, des d’aquell mític «Cómeme el coco, negro».
Ells mateixos es preguntaven si sabrien fer un «Musical», perquè tal com van explicar a l’esbojarrada roda de premsa, s’han vist obligats a fer-ho per tal de subsistir… i és que en aquests temps que corre, en el món de la faràndula, l’únic que funciona són els Musicals… i no s’ho han pensat dues vegades… s’han llançat al buit…. i la veritat és que els ha sortit prou bé.
Ara presenten aquesta versió de GENTE BIEN, basada en el text de Santiago Rusiñol, però passada pel tamís de La Cubana, amb guió i adaptació de Jordi Milán i música, lletra orquestració i direcció musical de Joan Vives.
L’obra de Rusiñol ha estat l’excusa per construir la base argumental de l’espectacle, tot i volen respectar al màxim el text original, però creant un viatge en el temps, on es fa parlar als personatges que va crear Rusiñol en quatre èpoques diferents, descobrint que la necessitat d’aparentar no té data de caducitat: el 1917 (any de l’obra original), el 1952 (l’any del «Congreso Eucarístico», en ple franquisme), el 1980 (quan es va fundar La Cubana i renaixia la democràcia al país) i el 2017. L’espectacle juga molt amb els canvis d’idioma entre el català i el castellà, perquè ells, La Cubana, són uns mestres per mostrar-nos en clau d’humor l’evolució del bilingüisme al nostre país.
GENTE BIEN recupera a Mercè Comes i Mont Plans, dues actrius històriques de La Cubana, juntament amb Jaume Baucis, que lideren un repartiment de quinze actors que canten en directe. La música ha estat enregistrada per l’OBC amb una col·laboració amb L’Auditori de Barcelona.
No us preocupeu, que no és la meva intenció descobrir absolutament res de l’espectacle, perquè malmetria les moltes sorpreses «cubaneres» que us espera si aneu a veure aquest esbojarrat «Musical».
Ja us podeu imaginar, que com sempre per ells el «TEATRE» és el més important…. i com diuen a escena «en el Teatre tot és mentida»…. doncs això, … deixeu-vos anar, esteu oberts al que calgui, fins i tot a què us ensarronin una i un altra vegada ….aneu a gaudir i a riure, perquè us ho passareu molt bé. Nosaltres, els «Voltaires» no ens vàrem poder treure el somriure del rostre ni per un instant i en aquest tipus d’espectacle és el que realment importa i el que es va a veure… un seguit de gags a dalt i baix de l’escenari…. i és que La Cubana, com molt bé sabeu, trenca la quarta paret des del minut zero i integra plenament a l’espectador en els seus espectacles.
Un espectacle amb grans mitjans tècnics, com acostumem a fer; un espectacle molt pensat i treballat durant molts mesos de feina, amb un pressupost que se surt del que és normal en el nostre país, amb una preciosa video-escenografia, que es basa molt en grans projeccions virtuals, absolutament «vives» que van variant constantment en el transcurs de la representació. Cal destacar també una escel.lent coreografia i no tan sols en els números musicals, sinó també durant tota la durada de l’espectacle…. i sobretot un espectacular i esclatant vestuari que visualment el fa molt agradable.
I preguntareu potser el perquè no hem valorat en 5 cargols aquest nou espectacle; doncs, perquè considerem que comença molt fort, especialment en l’època de Santiago Rusiñol, continua a un molt bon nivell en l’època franquista, però l’espectacle pateix d’una forta davallada a partir d’aquest moment.
Augurem molts mesos d’èxit i de rialles al Teatre Coliseum…. i potser també al Tivoli ?
Si desitgeu llegir la crònica original, només heu de clicar AQUÍ