Karmig és una obra articulada a través d’una sèrie de flashbacks que, a poc a poc, van component un trencaclosques a través del qual l’espectador pot reconstruir una bonica història d’amor: la de la Laia (una jove somiadora, atrevida, directe i, al mateix temps, obsessionada amb els peluixos de l’IKEA) i el Toni (un jove poruc, supersticiós i divertidament hipocondríac).
La peça és original en com defuig la idealització romàntica per buscar una mirada més contemporània sobre una relació de parella jove, moderna, i una mica infantilitzada, on la comunicació sincera és l’eix al voltant del qual giren els diàlegs.
L’interès de la història romàn, durant massa estona, en una tessitura casual, de comèdia lleugera, sense cap esdeveniment que tensi la corda prou com per convertir la proposta en imprescindible… fins que arriba el moment en que la Laia i el Toni decideixen tenir un fill. És llavors quan el conflicte de la proposta agafa múscul i l’obra s’eleva fins a captar l’interès del públic més exigent.
Lamentablement, aquest conflicte no dura gaire, malgrat que s’ha obert un interessant terreny per explorar i un dilema potent i no gaire explorat en el teatre contemporani. Marta Buchaca, autora i directora, no sembla interessada en afegir més tensió o reflexió de la imprescindible, de manera que el retorn cap al terreny més amable i simpàtic, per a tots els públics, és immediat.
Una obra, doncs, pensada per satisfer espectadors que desitgin passar una bona estona, riure, i no complicar-se massa la vida. Una proposta que, per a aquest humil espectador, podria haver volat cap a llocs més incòmodes i interessants, i transcendir el que no deixa de ser una comèdia, ben escrita i ben interpretada, de manual.