Todo lo que necesitas para ir al teatro

Kidd Pivot/Electric Company: Betroffenheit: Espectacle de dansa/teatre que parla sense necessitat de paraules

Kidd Pivot/Electric Company: Betroffenheit
1/05/2017

Vàrem tornar al Mercat de les Flors, precisament en el dia Internacional de la Dansa, per veure un dels espectacles que més ens han agradat aquesta temporada, que per nosaltres gairebé està en les acaballes.

L’espectacle que hem tingut la sort de poder veure, BETROFFENHEIT, està protagonitzat per dues grans companyies d’arts escèniques del Canadà, que s’han associat per crear-lo: Kidd Pivot i Electric Company Theatre.

Kidd Pivot, fundada l’any 2002 per la reconeguda coreògrafa Crystal Pite, guarda un gran equilibri entre la màxima precisió i la irreverència i el risc, i es caracteritza per una forta sensibilitat teatral i un agut sentit de l’enginy.

L’Electric Company Theatre, formada de manera col·lectiva l’any 1996, crea i adapta obres teatrals posant èmfasi en la imatge física i visual, creuant disciplines artístiques. Jonathon Young fou un dels creadors de la companyia i ara n’és el seu director artístic.

Hi ha hagut un accident i el nostre protagonista supervivent es troba en estat de xoc. Es desperta i comença a parlar, vol oblidar el que ha passat, no vol actuar. Un espai intemporal, una habitació tancada. Ell és un home que es mou entre la llum i l’ombra, entre un passat al que no vol tornar però del que tampoc pot escapar.

Un espai al qual ell torna una vegada i un altre sense deixar de parlar, repetint paraules com si es tractés d’un mantra. Una veu li aconsella que accepti el passat perquè no pot tornar enrere i l’impulsa a utilitzar les drogues com una manera d’oblidar. Un altra veu l’obliga a reviure el passat, a enfrontar-se perquè no pot fer com si res no hagués passat, per tal de poder sortir de l’habitació i continuar amb la seva vida.

Jonathon Young és l’autor del text, escrit amb la intenció d’exorcitzar una vivència personal molt dura, la pèrdua de la seva filla adolescent en 2009, un passat d’addiccions i la recuperació a través de l’art escènic.

Crystal Pite és l’autora de la coreografia, molt física quan Young navega pels seus malsons. Una il·luminació molt dura i la veu en off insistent ens mostra l’horror de l’home tancat en si mateix.

Una coreografia plena de simbolismes, com a la primera part l’aparició dels artistes engalanats amb plomes i lluentons i convidant al nostre protagonista a afegir-se a la festa, a oblidar i gaudir. O a la segona part quan l’habitació torna a ser una amenaça per ell que ha aconseguit sortir, i apareix en forma d’enorme llençol que el vol engolir i tancar.

En la primera part de l’espectacle la paraula i la dansa interactuen.

A la segona part, en un escenari obert, la dansa parla sense necessitat de paraules.

Dues hores que se’ns han passat volant, perquè hem gaudit de valent amb un altre espectacle de dansa (després de la marató de dansa del cap de setmana passat al Sismògraf d’Olot), que considerem una de les millors propostes que hem vist aquests darrers anys.

Per llegir la crònica original sencera, només heu de clicar AQUÍ

← Volver a Kidd Pivot/Electric Company: Betroffenheit