Un dels millors espectacles d’aquesta temporada sense cap mena de dubte.
L’obra ha estat un èxit absolut, de públic i crítica, des de la seva estrena el passat mes de novembre de 2020.
A Barcelona la Sala Gran del TNC plena de gom a gom i amb totes les entrades exhaurides.
No és d’estranyar, Juan Diego Botto, autor i protagonista d’aquesta obra, és garantia d’èxit. Ja ens ho va demostrar, juntament amb Sergio Peris‐Mencheta (director), a Un trozo invisible de este mundo, obra guanyadora de quatre Premis Max. Un d’ells al millor actor de teatre, al que Botto va dedicar «a todos los hombres que siguen esperando en las cunetas de nuestro país a que se haga justicia»
Una noche sin luna és pura poesia, una joia teatral que ens parla de memòria històrica i ens descobreix qui va ser Lorca.
Aquest espectacle ens permet veure a Lorca no com un poeta homenatjat i multi representat, ni com a un dels grans referents de la cultura espanyola del segle XX, sinó com a un home de cultura dels nostres dies i un jove poeta que buscava la manera de crear peces d’una gran qualitat artística, i a la vegada mirar de millorar, de la millor manera possible, l’Espanya de la seva època que ell tant s’estimava.
Aconseguir que aquesta peça esdevingui un dels millors espectacles que s’han fet al voltant del poeta, ha estat gràcies a l’exhaustiu treball d’investigació que hi ha al seu darrere.
Ha estat un treball de més o menys tres anys de preparació i creació.
En primer lloc, fent un repàs per la seva obra escrita (poètica i dramàtica). Revisant biografies, textos sobre l’autor i treballs acadèmics. Descobrint quina música escoltava i quins llibres llegia. Llegint totes les entrevistes, xerrades i conferències publicades sobre Federico García Lorca. Parlant amb gent del seu entorn i alguns experts de la figura de Lorca, com l’escriptor i biògraf lorquià Ian Gibson, i el poeta i escriptor granadí Luis García Montero, autor de l’assaig Un lector llamado Federico García Lorca.
A través de la magnífica feina interpretativa de l’actor Juan Diego Botto, que es transforma en cos i ànima en Federico García Lorca, podem descobrir, comprendre i fer-nos una idea dels aspectes menys coneguts de la vida i obra del poeta granadí.
Un peça que commou i sorprèn, que ens parla de Lorca des de la sensibilitat del segle XXI, com si el mateix Federico estigués avui aquí, entre nosaltres.
Ho fa a través dels monòlegs, xerrades, conferències i entrevistes explicades per ell.
La peça és un constant joc de miralls entre el passat i el present. Un joc també en l’àmbit escènic.
Una posada escènica espectacular.
L’escenografia firmada per Curt Allen és una part molt important de la funció. Una escenografia que es desconstrueix i transforma a mesura que avança l’obra. Una escenografia plena de sorpreses i amb una gran càrrega simbòlica.
El text és una autèntica joia. Proper, actual.
La direcció impecable, dinàmica, eficaç, subtil i elegant.
La música és un element fonamental dins l’obra. No tan sols acompanya la narració, sinó que també aconsegueix despertar les nostres emocions. La música, original d’Alejandro Pelayo, ha estat enregistrada amb el piano amb el qual va tocar Lorca. Anda Jaleo de Rozalen i Pequeño Vals Vienés interpretada per Morente i Lagartija Nick són dues de les peces que es poden escoltar.
La il·luminació, un altre element de gran importància, ha estat dissenyada pel Valentín Álvarez.
Una noche sin luna és una obra sobre l’actualitat, sobre un moment singular de la nostra història. És un passeig per la memòria d’una època. La memòria de Lorca a través de Lorca. Perquè sota del poeta hi ha una realitat desconeguda, esborrada.
La memòria i llibertat d’expressió i creació són els dos pilars d’aquesta peça.
En un context de plena llibertat democràtica no es poden admetre memòries oficials unívoques i, molt menys, versions del passat que callin, amaguin o contradiguin les evidències històriques. Lorca no «murió», Lorca va ser assassinat.