Joaquín Cortés ha escollit Barcelona per fer la estrena mundial del seu nou espectacle, sent ben segur un motiu de satisfacció per a tota la seva legió de fans. Així, arriba amb un espectacle que, segons ell, vol tornar al seu estat més pur, tot fent un gran desplegament humà sobre l’escenari i fusionant diferents disciplines i estils. D’aquesta manera, podem presenciar algunes creacions altament destacables, com un ball a duo del propi Cortés i Nicolás Rambaud, ballant cadascun zapatado i dansa, o una coreografia de sirenes interpretada per vuit ballarines, la qual resulta molt suggerent.
Realment, el muntatge pot resultar atractiu tant per a seguidors com no, apostant per la creativitat i la bona tènica de tots els artistes, cadascú en el seu camp. En aquest sentit, podem dir que l’espectacle funciona en els diversos números que presenta, però té algun problema a l’hora d’ajuntar-los, mancant-li ritme per ajuntar les diferents peces i quedant molt difuminada la cohesió d’aquestes en el conjunt de l’espectacle, tot i intentar-ho en algun moment. A més, en diversos moments es troba a faltar una millor direcció escènica, quedant tots els músics en línea recta de punta a punta de l’escenari, o una millor utilització de la il·luminació, en especial de la llum freda que no aconsegueix trobar el seu lloc en la proposta. Tot i aquestes mancances, que segurament s’aniran llimant amb el temps, Joaquín Cortés ha fet una bona feina, seguint demostrant que és un dels grans i oferint-nos un espectacle de qualitat.