Després d’anys voltant pels escenaris (L’estranya parella, El pare de la núvia, Papa Mozart) poc es pot afegir d’aquest incombustible Joan Pera que ja passa la setantena i que millora com el vi. Enguany, a l’obra que protagonitza sota la direcció d’Enric Llort, Master Xof, segueix amb el seu habitual humor còmic, però en aquesta ocasió, al servei de la gastronomia, un fenomen en auge en últims anys. Res s’escapa en aquest afilat monòleg de tot allò que gira en el món dels restaurants i l’alimentació. I ens ho deixa ben clar: no és fàcil no perdre’s, entre d’altres, enmig de tanta sofisticació culinària (esfericacions, deconstruccions i aires), l’explosió de tot tipus d’al·lèrgies i intoleràncies – algunes reals, algunes fruit de les manies – que dificulten la construcció d’un bon menú. I per suposat, ¿com trobar les proporcions justes perquè l’àpat sigui suficient pels més golafres sense haver de rebentar la despensa? Ser cuiner no és fàcil. Regentar un restaurant tampoc; i menys si es viu amb un ull posat en l’estrella Michelin, que aliment més l’ego que l’ànima.
Master xof és una comèdia intel·ligent i que, tot i alguns tòpics, discerneix amb encert sobre la febre gastronòmica actual. De l’aliment com a una necessitat funcional a convertir-se en una font de plaer, i fins i tot, d’art. Aprenem-ne d’aquesta obra mentre passem una estona entretinguda i que de ben segur, ens arrencarà alguna rialla.