«Baile de Bestias» és una experiència en la qual Jesús Carmona, un destacat ballaor amb reconeixement internacional, fa una immersió profunda en l’ànima a través de la dansa. Amb els seus innumerables èxits, com el prestigiós Premi Benois de la Danse i el reconeixement nacional del Premi Nacional de Danza, Carmona presenta una producció que és la segona part d’una trilogia iniciada amb l’impactant «El Salto.»
A l’escenari, es desenvolupa una conversa íntima entre dos individus, sense necessitat de paraules, utilitzant el llenguatge del cos i les emocions. La música juga un paper essencial en aquesta narrativa, amb Manu Masaedo, un músic versàtil, liderant el ritme amb la seva veu i una àmplia gamma d’instruments, des del cajón a la guitarra i la percussió. La seva música abasta des del flamenc fins a l’electrònica, creant una simfonia única.
Jesús Carmona no només exhibeix la seva virtuositat i elegància sobre l’escenari, sinó que també explora la dualitat de la masculinitat i la feminitat en les seves interpretacions. «Baile de Bestias» és una fusió artística que combina el flamenc amb altres estils, com el rap i la música contemporània. A més de la dansa, tots dos artistes exploren l’ús innovador de l’espai, el vestuari i la il·luminació, creant una experiència en constant evolució.
Tot i que «Baile de Bestias» és un espectacle aclamat per molts, he de confessar que la música no va acabar de convèncer-me completament. Si bé és cert que Manu Masaedo és un músic talentós i versàtil, i que la música és una part essencial de l’espectacle, vaig trobar que la seva interpretació musical, malgrat la seva innovació i complexitat rítmica, en ocasions es desviava de l’esperit i l’essència del flamenc.
Encara que l’espectacle és una experiència única i impactant, la música, en algunes instàncies, va semblar allunyar-se massa de les arrels del flamenc, la qual cosa em va fer sentir que la seva interacció amb la dansa no sempre estava en perfecta sintonia. Tot i així, no nego que l’originalitat i la diversitat musical també poden ser apreciades per altres espectadors, i és una qüestió de preferència personal.