Una opinión de Miquel Gascon Baz
Miquel Gascon Baz

Jerusalem

Jerusalem → Teatre-Auditori Sant Cugat

3/07/2019

Sortim absolutament FASCINATS !!!

Una obra fonamental dels últims quinze anys del teatre europeu, escrita per Jez Butterworth (1969), dramaturg i director de cinema britànic. Estrenada el 2009 al West End de Londres, va ser conceptuada pels crítics britànics com “el fenomen teatral de la dècada“. Les obres de Jez Butterwoth es fan ressò d’històries fascinants protagonitzades per éssers excèntrics que transmeten l’eco d’ansietats socials generalitzades.

En paraules del seu director JERUSALEM és una obra enorme. Abassegadora. Salvatge. Divertida. Insurrecte. Rebel. Com un gegant. Com un exèrcit de gegants. Com una nit de festa memorable. I al mateix temps és una obra amb ànima, amb molta ànima.

Tota l’acció té lloc a la clariana d’un bosc, el bosc frondós, exuberant i màgic d’Anglaterra. El bosc del “Gall”, de Johny Byron “El Gall” l’antiheroi protagonista de la història.

El muntatge s’inspira en la lletra de la cançó Jerusalem, un himne no oficial, compost per Sir Hubert Parry el 1916, a partir d’uns versos de William Blake recollits en el prefaci del poema Milton (1804) dedicat a John Milton.

Pere Arquillué ens ha regalat una interpretació de les que difícilment ens oblidarem, un personatge d’una complexitat enorme que és desvergonyit i al mateix temps és inspirador d’una gran tendresa. Un personatge solitari rodejat de gent. Un personatge al qual ningú estima però al que tots busquen. “No saps si és un fracassat o està tocat pels déus. S’acosta als pobres d’esperit, perquè és amb ells que se sent còmode”.

Només Ginger, paper interpretat magníficament per en Marc Rodriguez, mostra un veritable afecte cap a ell (com va dir a la roda de premsa, ell és el seu Sancho Panza particular). Ell és l’adolescent etern.

Destaquem també molt especialment les interpretacions de Víctor Pi, el professor filòsof que, en un acte de bogeria i espiritualitat, acaba despullat copulant amb la terra i d’Albert Ribalta, l’amic de la infància propietari d’un pub que ha de ballar una dansa tradicional a la festa del poble. Ells pretenen ser el contrapunt seriós a l’aparent bogeria d’en Byron.

David OlivaresChantal Aimée són els altres dos adults de la història que interpreten, cadascú dos personatges totalment diferents.

La resta de personatges són joves adolescents, que aprofiten com poden, l’espai de llibertat que es viu al costat de la caravana d’en Byron. Ells són Elena Tarrats (magnifica veu), Guillem BalartAdrian Grösser, Anna Castells i Clara de Ramon.

Quin nivell la d’aquests joves actors !!! El futur del teatre català està en bones mans.

Per altra banda, Jan Gavilan Max Sampietro són els dos nens que alternen el paper del fill d’en Byron.

La posada en escena és espectacular, en un lloc tan màgic com l’amfiteatre del Teatre Grec, que deixa respirar la màgia de l’indret i de l’obra. Amb esplèndida escenografia d’Alejandro Andujar, vestuari de Maria Armengol, Il·luminació de Jaume Ventura, espai sonor de Damien Bezin, els audiovisuals de Francesc Isern i la caracterització de Núria Llunell; el text traduït per Cristina Genebat, ha brillat de la mà de la direcció i de tot l’elenc actoral.

JERUSALEM és una obra dionisíaca, la celebració del caos, el desordre i la llibertat. Una comèdia shakespeariana moderna de dimensions èpiques.

Llarga, llarguíssima (però que se’ns ha fet curta). Bravo, bravíssim.

Tant de bo que la màgia d’aquesta posada en escena al Teatre Grec, no perdi massa als escenaris dels teatres convencionals, quan es pugui veure al Teatre Romea en temporada i en la seva gira posterior. Creiem que ho tindran difícil.

Nosaltres com veieu hem sortit del Teatre Grec, absolutament FASCINATS. No som massa partidaris de veure representacions teatrals en un espai tan enorme, com és aquest, i encara menys a l’aire lliure, però aquesta nit, la recordarem per molts anys. Potser també l’hem gaudit molt especialment per estar situats ben a prop, a la fila 5 on podíem veure amb claredat les expressions dels actors i les seves interpretacions.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

 


Todo lo que necesitas para ir al teatro

Próximamente a la venta

Jerusalem

Jerusalem

Jerusalem protagonizado por Pere Arquillué y dirigido por Julio Manrique es un montaje transgresor que dejó fascinado al público británico, un texto extremadamente original y singular que parte de las esencias de la vieja Inglaterra para reflexionar sobre el fin de las utopías.

El montaje se inspira en Jerusalén, un himno compuesto por Sir Hubert Parry sobre unos versos de William Blake en 1916. Extremadamente popular en el país, el tema ha sido propuesto incluso como himno nacional inglés.

Es también el retrato de una Gran Bretaña que pierde el contacto con las raíces, la estampa de un mundo rural esclavo de sus propios mitos que, al hacer patentes sus realidades más sombrías, pulveriza las visiones idealizadas de la vieja Albión.

Una producción del Grec 2019 Festival de Barcelona, Centro Dramático Nacional y el Teatre Romea.

Sinopsis

Decadente, abandonado, patético, pero también valiente y divertido … Así es el antihéroe que protagoniza esta pieza, tan aplaudida en el West End como en Broadway. Es el día de San Jorge, patrón de Inglaterra, y en una localidad rural que ese día acoge la feria del condado, Johnny “el Gallo” Byron sale del remolque donde vive. Las autoridades lo quieren desahuciar para poder construir en el solar que ocupa y un pincho le quiere dar una paliza … Es el hombre más odiado del pueblo? Tal vez, pero también es el más querido: los amigos quieren que salga con ellos de fiesta y su hijo lo reclama para que pasen juntos el día visitando la feria … Es una especie de Falstaff de nuestro tiempo, un personaje moderno pero que al • alude constantemente a una Inglaterra medieval idealizada mientras bebe, consume drogas o elude las autoridades que le persiguen …

Próximas actuaciones Ver todas las funciones (Calendario)

Vídeo

Fotos + fotos

JerusalemJerusalemJerusalemJerusalemJerusalem

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • Aníbal Ledo Faílde
    12345

    Després de llegir diverses entrevistes al director i al protagonista tenia les expectatives al màxim però aviat es van veure completament frustrades. No puc entendre què hi han trobat en aquesta obra suposadament rebel i “antisistema” més enllà d’un feréstec protagonista q és (perdoneu la caòtica enumeració) gitano, borratxo, agitador de masses eixelebrat, famfarró, okupa, camell, pare irresponsable, mestre de cerimònies fiesteres del caos i filòsof de carrer enrabiat i desarrelat però amb no gaires llums (excepte al final)… Fins aquí com a antiheroi no estaria malament però el problema és la inexistent evolució dramatúrgica, tota l’estona girant sobre una colla de joves seguidors amants de la borratxera i les ratlles de coca q tenen ben poca cosa a dir (hi ha un parell de moments íntims q arriben massa tard). L’Arquillué fa el q pot amb aquest difícil paper lluitant tb contra un ritme lent a matar i una direcció massa unidireccional i poc matisada…les tres hores se’m van fer eternes (més encara en les incomodíssimes cadires del Grec). Una veritable llàstima, com demostren els aplaudiments finals, justets i de compromís per l’esforç indubtable dels actors.

    04/07/2019
  • Victòria Oliveros Layola
    Victòria Oliveros Layola
    12345

    Excel·lent muntatge transgressoir, obra punyent, actuacions de 10 i un gegant dalt l’escenari. En resum, una obra enorme. Abassegadora. Salvatge. Divertida. Insurrecte. Rebel. Com un gegant. Com un exèrcit de gegants. Com una nit de festa memorable. I al mateix temps és una obra amb ànima, amb molta ànima. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/07/03/jerusalem/

    04/07/2019
  • Josep Oliva Sasé
    12345

    Ahir em vaig estrenar amb el Grec d’aquest any i ho vaig fer amb aquesta obra del dramaturg anglès Jez Butterworth i magníficament dirigida per Julio Manrique. Transgressora, políticament incorrecta, passada de voltes, molt divertida amb un humor àcid i salvatge i podria continuar amb més qualificatius. Ens situa al sud d’Anglaterra on enmig d’un bosc viu en una caravana atrotinada Johnny Byron, ‘el Gallo’ (Pere Arquillué) un personatge carismàtic carregat d’humanitat alhora que bohemi, insolent, borratxo i en algunes ocasions agressiu i encara que sembli difícil empatitzar amb un individu d’aquestes característiques,ho acabes fent. Són les festes d’un poble proper del qual els veïns el volen fer fora per construir una urbanització, i al seu terreny acudeixen els joves del poble perquè els subministri drogra, beguda i on organitzen unes festes esbojarrades on tot té cabuda. Un cant a la llibertat. La posada en escena i l’escenografia, immensa i com he llegit que després farà temporada em costa imaginar aquesta obra fora del Grec ja que perdrà la màgia de té aquest teatre que encaixa perfectament amb l’obra. Pel que fa a la interpretació, Manrique no podia escollir millor actor que Arquillué per posar-se en la pell d’aquest estrafolari personatge del que fa un treball magistral, tot i que els 12 actors i actrius que li fan costat no es queden enrere. L’únic però, són els seients del Grec que no estan fets per a una obra que dura tres hores i quart i menys com era el meu cas a la fila 8, els peus no et arriben a terra. Imprescindible i un altre èxit de la temporada, que avui dimecres encara podeu veure, jo no me la perdria.

    03/07/2019

Artículos relacionados