“Jane Eyre (una autobiografia)” torna al Lliure Gràcia. La temporada passada les entrades es van exhaurir de seguida, així que tant punt vaig comprar l’abonament d’aquesta temporada, va ser un dels primers espectacles que vaig reservar. Tenia moltes ganes d’anar-hi, perquè tot i que no havia llegit la novel.la, si que n’havia vist algunes versions cinematogràfiques.
Dons bé, ahir vaig gaudir moltíssim amb aquesta magnífica versió de la novel·la de Charlotte Brontë escrita l’any 1847. Es tracta d’una adaptació d’Anna Maria Ricart, dirigida per Carme Portaceli, i interpretada per Ariadna Gil i Abel Folk (Guanyadors del Premi Butaca 2017)en els papers de Jane i Rochester. La resta del repartiment són Pepa López, Jordi Collet, Gabriela Flores, Joan Negrié i Magda Puig.
Podriem dir que Jane Eyre és una obra clàssica, romàntica, de misteri. Controvertida i revolucionaria, en l’època en que va ser escrita, pel seu contingut feminista.
Jane Eyre és possiblement una de les primeres obres en que es defensa la llibertat , la igualtat de drets i la independència de les dones.
Em vaig enganxar a l’obra des del primer moment.
L’espai escènic d’Anna Alcubierre m’ha semblat magnífic, tot és blanc, espaiós i fred, tot al contrari del vestuari fosc i sobri amb el que Antonio Belart ha vestit als protagonistes. El contrast és increïble !!! A banda i banda de l’escenografia hi ha una espècie de paret feta de miralls que dona amplitud a l’escenografia. A un costat de l’escenari hi ha un piano de cua blanc i un violoncel recolzat a una cadira. Alba Haro i Laia Vallès són les encarregades de tocar i transmetre la meravellosa música que Clara Peya ha composat exclusivament per aquest espectacle. Una música i uns efectes sonors molt característics de la compositora, que des del meu punt de vista són realment extraordinaris.
Les imatges audiovisuals que es projecten durant tota l’obra ens condueixen a dos espais diferents (dins i fora de la casa), ens mostren les diferents estacions de l’any ( arbres florits, les fulles seques o com cau la neu) , el foc,… La il·luminació corre a càrrec de l’Ignasi Camprodon llum ens mostra les parets folrades de la casa, l’escalfor, la fredor ,…
Pel que fa a les interpretacions, m’agradaria ressaltar l’excel·lent interpretació de l’actriu Ariadna Gil i l’actor Abel Folch en llurs papers, però tampoc voldria oblidar-me de la magnífica feina de la resta del repartiment Pepa López, Jordi Collet, Gabriela Flores, Joan Negrié i Magda Puig, tots ells responsables de donar vida a més d’una vintena de personatges que surten a escena.
En definitiva, tret d’alguna petita cosa que no m’ha acabat de convèncer, penso que en general és un d’aquells espectacles que paga la pena d’anar a veure.