Marc Rosich és un gran creador d’històries. Històries que quan entren dins teu, difícilment pots oblidar. Em va passar amb A mi no me escribió Tennessee Williams i m’ha passat amb Isadora a l’armari, la seva darrera obra.
Marc Rosich signa la dramatúrgia i també la dirigeix.
Oriol Guinart i Jordi Llordella són els actors que interpreten als protagonistes d’aquest text, en Sebastià d’ofici sastre i el seu veí del 3r 1a, un actor sense feina, i dels seus alter ego Isadora Duncan i Serguei Iessenin.
És increïble el treball interpretatiu d’aquests dos actors, sobretot pel que fa a les expressions emocionals a través de la paraula, la mirada, el moviment i el gest, gràcies a l’assessorament de Montse Colomé.
Sensacional el vestuari de Joana Martí.
L’espai escènic, la posada en escena i les interpretacions fan d’aquest muntatge un dels imprescindibles d’aquesta temporada.
Isadora a l’armari és un espectacle meravellós que combina dansa, teatre gestual, teatre de text, interpretació, música i poesia.
Un text meravellós, poètic i tendre, que commou i a la vegada ens fa somriure.
Ironia, tendresa, dignitat, humanitat, il·lusions i desil·lusions compartides.
L’obra està ambientada durant el confinament que hem viscut aquests darrers anys i que d’una manera o altra ha alterat les nostres vides.
Cadascun de nosaltres ho ha portat de manera diferent. La qüestió era passar-ho de la millor manera possible, inclús fent coses que probablement en una situació normal no haguéssim fet.
El confinament ha tret el millor i el pitjor de nosaltres. Per algunes persones ha estat un autèntic calvari, per altres una manera d’autodescobrir-se. Pels nostres protagonistes l’oportunitat de fer realitat un desig amagat.
Isadora a l’armari és un retrat tendre, escrit en forma de comèdia amb un rere fons trist, d’uns personatges marcats per la necessitat d’escapar del món en el qual viuen, i de les estratègies de supervivència que cadascun d’ells utilitza per a tirar endavant.
Isadora a l’armari ens parla d’oportunitats, de voluntat i de desitjos. De l’oportunitat i la voluntat de ser i actuar de manera diferent del que som o mostrem, del desig de ser qui volem ser i de les estratègies que usem per evadir-nos i sobreviure davant d’una situació fora del comú. Supervivència.
Feu-me cas. No us la perdeu!