Dissabte passat ens vàrem apropar a la primera sessió al Teatre de l’Eixample, i un altra vegada amb una certa por, perquè aquell matí havíem llegit una crítica destructiva que literalment se la carregava, sense gaires miraments ni arguments.
A vegades crec que els que escrivim les nostres opinions sobre el que veiem al Teatre, no som massa conscients del mal que li podem arribar fer a un equip de persones que han estat treballant en un projecte artístic i han posat tota la seva il·lusió, el seu treball i els seus diners en aquest projecte. Una crítica d’aquest calibre pot acabar fent que una proposta escènica fracassi, malgrat que aquesta tingui, com és el cas, una qualitat més que acceptable.
Amb INVISIBLE, El Musical, estem parlant d’una proposta valenta de nova creació i fet artesanalment a casa nostre, on la música i les cançons han estat creades de nou per Ernest Fuster. Una proposta de petit o mitjà format, que segons el nostre punt de vista té una gran qualitat en gairebé tots els seus aspectes.
Un espectacle en el que el seu promotor i productor Toni Luque, ha invertit molts calerons (de fet l’herència de la seva mare); Toni és un gran amant dels Musicals i s’ha arriscat perquè ha cregut que pagava la pena crear un de nou, més que fer-ho per tornar a representar aquells que prèviament han tingut èxit internacional.
Un musical amb un toc de ciència-ficció que parla de la fama i les seves conseqüències, de la pèrdua i la necessitat, del dolor i del record per a superar les nostres pors i continuar vivint. Invisible aprofundeix sobre la vulnerabilitat dels protagonistes quan aquests decideixen esborrar els seus records per començar de zero.
Els tres protagonistes d’INVISIBLE són: l’Alex (Lucía Torres), una estrella de la música farta de la seva exposició i el Noah (Adrián Rodríguez), un jove milionari amb una experiència traumàtica, decideixen entrar a la corporació WhiteInk per a sotmetre’s a un procés d’esborrament de memòria, per tal d’aconseguir oblidar la seva vida anterior i començar de nou. Sasha (Paula Berenguer), la doctora idealista de WhiteInk, serà la guia dels protagonistes al procés de ‘desintoxicació’ dels seus records més dolorosos i traumàtics.
Ens va sorprendre i molt, la qualitat de les veus dels tres actors/cantants i molt especialment la de Lucia Torres que a parer nostre és magnífica. Malgrat que la música està enregistrada per motius de pressupost, s’ha gravat en directe pel mateix equip artístic de la proposta …. i les veus que escoltem són en rigorós directe, cosa que és d’agrair i que no totes les produccions poden dir, inclús algunes d’elevadíssim pressupost.
També s’ha de dir que l’argument a vegades l’hem trobat una mica repetitiu i potser caldria donar-li un parell de voltes per millorar-ho; malgrat tot, creiem que es força original i molt més humà del que ens esperàvem, ja que traspassa l’àmbit de l’empresa fictícia Whitelnk i apareixen sentiments com la culpa per uns tràgics fets que no explicarem … o l’amor inesperat.
Si desitgeu llegir la valoració original sencera, només heu de clicar AQUÍ