Invernadero pertany al Pinter més àcid i satíric. Aquest Pinter és violència, alcohol, insults, humiliació, crueltat, sacrifici, amb una càrrega ideològica molt gran. Teatre polític, en el que veiem a tota una sèrie de personatges que volen arribar al poder sigui com sigui. Una denúncia de la manipulació a la població, des d’una mirada irònica i satírica, fins i tot grotesca, que et deixa anar algun somriure, tot i la crueltat de l’obra.
És un text escrit l’any 1958. Creada com a peça radiofònica, va estar guardada fins al 1980, quan Pinter la va rellegir i va decidir dirigir-la. Mario Gas l’ha recuperat, amb una adaptació de l’escriptor Eduardo Mendoza. Protagonitzada per Gonzalo de Castro, Tristán Ulloa, Javivi Gil Valle, Carlos Martos, Ricardo Moya, Isabelle Stoffel i Jorge Usón Lush, molt bones interpretacions en general.
L’escenografia de Juan Sanz i Miguel Ángel Coso, ens mostra un lloc fred envoltat de vidre i sense gaires ornamentacions. Pel que fa a la il·luminació, una llum intensa, blanca i espectral acaba de donar aquell punt de fredor a l’escenografia.
Tot comença en plena celebració nadalenca, amb un naixement i una mort, en un centre poc definit. Se’ns parla d’un establiment de repòs, però tant pot tractar-se d’un país, un centre de desintoxicació, un manicomi o centre psiquiàtric, una presó, un camp de concentració, o una barreja de tot plegat. El que sí que podem observar que es tracta d’un lloc on s’han de seguir unes normes, un lloc en el qual l’horror i l’aniquilació psicològica vénen acompanyats de la negligència i el desemparament. Un centre on els que estan interns perden la seva identitat i passen a ser números, uns personatges que sabem que hi són, però ni els sentim, ni els veiem, tret d’alguns crits en un parell d’ocasions. El director d’aquesta institució és un excoronel anomenat Roote, un home entre absurd, grotesc i cruel, interpretat magistralment per Gonzalo de Castro, en molts moments m’ha recordat al gran actor i humorista Groucho Marx.
En aquesta ocasió el públic ha estat dividit en opinió. A mi, com que m’agraden molt les obres de Pinter, us la recomano.
Si us animeu, no badeu. Queden pocs dies de funció.