Una «òpera electrònica» a partir de “La Infanticida” de Caterina Albert (Víctor Català), amb música de Clara Peya, dramatúrgia de Marc Rosich, dirigida per Marc Angelet, interpretada per Neus Pàmies i amb la musica en directe i disseny sonor electrònic de Gerard Marsal.
Tot un seguit de noms que ja són, a priori, garantia suficient per anar a veure aquesta proposta, de la que vam tenir un «tastet» el passat dia 22 a la roda de premsa, producció a la qual hem d’afegir els noms de Laura Clos «Closca» i Felipe Cifuentes per a l’escenografia i la il·luminació de Pol Queralt.
El text és de Caterina Albert, coneguda pel seu pseudònim com a Víctor Català, text que va obtenir el premi Jocs Florals d’Olot l’any 1898. El jurat va demanar a l’autora que suavitzés alguns aspectes de l’obra i ella si va negar i no va anar a recollir el premi.
Una autora immersa en una societat repressora i profundament masculinitzada, que feia girar les seves obres al voltant del món femení. La infanticida no va estrenar-se fins seixanta anys després de ser escrita, perquè qüestionava dogmes, com presentar al personatge protagonista com un ésser salvatge i apassionat i no pas com a feble.
Marc Rosich ha adaptat el monòleg original que era en vers, en diferents cançons, conservant sempre el sentit de l’obra i els arcaismes propis del català emprat a l’època. «Conservem el català cru del camp i de pagès que va utilitzar Caterina Albert, i expliquem la mateixa història amb les mateixes paraules que l’original»
Clara Peya ha realitzat la composició musical de la proposta, pensada inicialment per a piano i que amb la incorporació de Gerard Marsal hi ha derivat en música electrònica. En alguns moments la paraula de l’actriu ha agafat també un caire electrònic.
Neus Pàmies, a la que veiem per primera vegada interpretant un monòleg a poc més que un pam de nosaltres, ens ha transmès un munt d’emocions amb una sinceritat realment aclaparadora. La solitud, la por, el desig, l’angoixa de l’espera, els dolors del part, la tristesa, la desesperació, …… una magnífica posada en escena amb una suggerent escenografia i unes projeccions audiovisuals de Felipe Cifuentes que acompanyen en tot moment el text i la música.
Una proposta magnífica, rodona
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ